Aquesta disminució en la mortalitat s'ha degut a un millor coneixement de la malaltia, millors condicions mèdiques generals (major salubritat ambiental, nous medicaments per a la hipertensió, les infeccions, l'osteoporosi o les úlceres digestives, desenvolupament de teràpies intensives…), així com a la introducció de medicaments immunodepressors i immunomoduladors.
Millorar la qualitat de vida als pacients amb lupus eritematós sistèmic
El repte per als propers anys consisteix a millorar la qualitat de vida dels pacients amb LES (la qual es veu limitada en molts casos també pels efectes secundaris d'aquests tractaments) i reduir-ne encara més la mortalitat, atès que l'actual és encara 3-4 vegades superior a l'esperable en una població de similar edat i gènere. Per això, a les mesures descrites anteriorment s'hi està afegint la introducció dels nous tractaments anomenats genèricament “biològics”, que estan dirigits contra molècules del sistema immunitari més específiques i que presenten menys efectes secundaris, així com les teràpies anomenades “CAR-T”, que permeten albirar l’esperança d’una curació de la malaltia.
Teràpies biològiques, anifromulab i belimumab
Els limfòcits B són crucials en el desenvolupament de les malalties autoimmunes. La regulació del seu funcionament amb medicaments dirigits contra ells s'ha demostrat eficaç per al control d’aquestes malalties. El primer tractament biològic aprovat per al LES va ser precisament el belimumab, un medicament dirigit contra una molècula que regula el funcionament del limfòcits B.
Una altra molècula que també juga un paper clau en el desenvolupament del LES és l'interferó alfa. El segon tractament biològic aprovat per al LES ha estat l'anifrolumab, que bloqueja el receptor de l'interferó alfa i produeix una millora en aquesta malaltia.
En aquests moments es troben en fase d’investigació vàries dotzenes de molècules que actúen sobre altres molècules del sistema immunitari.
Teràìes CAR-T en el Lupus Eritematós Sistèmic?
El nom d'aquests tractaments procedeix de l'acrònim en anglès Chimeric Antigen Receptor T-Cell o teràpia de limfòcits T amb receptors quimèrics davant d'antígens. Consisteix en l'extracció de limfòcits T del pacient, la modificació genètica dels mateixos i la infusió d'aquests limfòcits T modificats de nou al pacient. D'aquesta manera, el pacient es converteix en el propi donant. La primera i principal aplicació d'aquest tractament és el camp del càncer.
L'evidència de l'eficàcia i la seguretat d'aquesta teràpia en el LES prové d'una publicació recent en què es descrivia l'evolució dels primers vuit pacients tractats. Als 6 mesos, els vuit pacients van complir els criteris de remissió de la malaltia. El seguiment a llarg termini de fins a 29 mesos va mostrar que l'activitat de la malaltia va romandre absent als vuit pacients. Cal destacar que es van poder suspendre tots els altres tractaments que rebien aquests pacients.
Tot i que els resultats són espectaculars, cal tenir en compte que el nombre de pacients tractats és escàs i el temps de seguiment curt. Cal més experiència per confirmar aquestes dades i, sobretot, per definir el tipus de pacient que es pot beneficiar d'aquest tractament, tenint en compte també el seu cost elevat i la dificultat de fer-lo.
Altres tractaments en recerca
Afortunadament, actualment s'estan investigant molts altres medicaments que actuen davant de diversos altres elements de la resposta immune, com les cèl·lules dendrítiques, diverses citocines, vies intracel·lulars, etc. Cal destacar que un medicament d'aquest tipus, la voclosporina, ha estat recentment aprovat per a la nefritis lúpica.
És raonable concloure que estem assistint a una era altament esperançadora per millorar el tractament dels pacients amb LES, en què esperem poder arribar a aconseguir no només el control de la malaltia sinó també la seva curació.
