L’estudi, presentat al Congrés ECNP 2025 a Amsterdam, mostra que la comunicació entre dues regions clau del cervell —l’amígdala i el còrtex prefrontal— es veu significativament reduïda, fet que podria estar relacionat amb la desregulació emocional que habitualment acompanya el TEPT després d’una agressió sexual.
La primera autora de l’estudi és la Dra. Lydia Fortea, investigadora del grup Imatge dels trastorns relacionats amb l’estat d’ànim i l’ansietat (IMARD) de l’IDIBAPS. L’estudi s’emmarca en un projecte de col·laboració entre el Programa de prevenció i tractament de les seqüeles psíquiques en dones víctimes d’agressió sexual, de l’Hospital Clínic, i el grup IMARD. Les colíderes del projecte són la Dra. Adriana Fortea, psiquiatra del programa i investigadora de l’IDIBAPS, i la Dra. Olga Puig, psicòloga clínica, coordinadora del programa i investigadora de l’IDIBAPS. El projecte compta amb el suport de la Fundació Alicia Koplowitz i l’ajut a la recerca Pons-Bartran de l’Hospital Clínic.
L’impacte cerebral del trauma emocional
El trastorn d’estrès posttraumàtic (TEPT) és un trastorn mental que pot aparèixer després de viure una experiència traumàtica. En el cas de les agressions sexuals, s’estima que fins al 70% de les dones desenvolupen aquest trastorn, que es caracteritza per símptomes com por intensa, ansietat, records intrusius i malsons, alteracions de l’estat d’ànim i hiperalerta.
El TEPT després d’una agressió sexual acostuma a ser especialment greu i pot anar acompanyat de depressió, pensaments suïcides i altres trastorns emocionals. Tot i que la violència sexual és una de les formes de trauma més freqüents entre dones, la majoria d’estudis sobre el TEPT s’han centrat en altres tipus d’esdeveniments traumàtics, com guerres o desastres naturals.
Quan el cervell deixa de comunicar-se
L’estudi ha analitzat imatges cerebrals d’una mostra inicial composta per 40 pacients, adolescents i dones adultes, amb TEPT després d’una agressió sexual ocorreguda en l’últim any, comparant-les amb un grup de dones sense TEPT ni antecedents de violència sexual, d’edat similar. Mitjançant ressonància magnètica funcional en repòs, s’ha observat que en més de la meitat de les dones amb TEPT (22 de 40), la comunicació entre l’amígdala i el còrtex prefrontal ventromedial —dues regions clau per gestionar la por i les emocions— estava pràcticament perduda, arribant a valors propers a zero.
“L’amígdala és responsable de processar emocions com la por, mentre que el còrtex prefrontal ajuda a regular aquestes emocions. Quan aquesta connexió es debilita, el cervell pot tenir dificultats per controlar les respostes de por o gestionar l’estat emocional, cosa que podria explicar alguns dels símptomes més intensos del TEPT”, explica Lydia Fortea.
Tot i que de moment aquesta alteració cerebral no es va relacionar directament amb la intensitat dels símptomes clínics, les investigadores consideren que podria ser degut a la mida de la mostra. Preveuen que aquesta associació es pugui trobar amb la mostra completa de l’estudi o bé que es tracti d’una característica pròpia del trastorn, més enllà de la seva expressió clínica.
Cap a una millor comprensió i tractament del TEPT
Aquest descobriment reforça la idea que el TEPT després d’una agressió sexual està vinculat a disfuncions en els circuits cerebrals que regulen la por i les emocions, i que aquestes alteracions apareixen de forma precoç després de l’agressió. L’equip investigador planteja que aquestes alteracions podrien servir en el futur per identificar precoçment les pacients amb més risc d’evolució desfavorable i adaptar les estratègies terapèutiques.
