L’anàlisi, que inclou prop de 340 estudis, mostra que, tot i que les intervencions que impliquen contacte amb la natura s’associen amb beneficis clars per a la salut mental, l’evidència científica en el context específic del canvi climàtic continua sent molt escassa.
Segons els resultats de l’estudi, les intervencions que impliquen contacte amb entorns naturals, com caminades per espais verds, horticultura o fins i tot exposicions a natura virtual, s’associen de manera consistent amb una reducció de la tensió, la confusió i la fatiga, i amb un augment del benestar, de l’estat d’ànim positiu i de la vitalitat.
Tanmateix, quan l’estudi analitza si aquestes mateixes intervencions han estat testades en situacions vinculades directament als impactes del canvi climàtic, com episodis d’extrema calor, desastres naturals o degradació ambiental, la conclusió és clara: l’evidència és molt limitada o inexistent. El mateix passa amb les intervencions psicosocials aplicades després de riscos climàtics, per a les quals la major part de l’evidència disponible és de baixa qualitat.
Com explica Michele De Prisco, un dels primers autors de l’estudi, i investigador del grup de recerca de Trastorns bipolars i depressius de l’IDIBAPS, “sabem que la natura té efectes beneficiosos sobre la salut mental, però gairebé no existeixen estudis que mesurin si aquestes intervencions serveixen específicament per protegir-nos dels impactes del canvi climàtic. És un buit essencial que cal omplir.”
Per avançar, els autors assenyalen tres necessitats prioritàries:
- Fer més estudis específics en el context del canvi climàtic, especialment en poblacions vulnerables i en països de renda baixa i mitjana, on els riscos climàtics són més severs i les desigualtats en salut mental més marcades.
- Generar una base científica robusta que permeti orientar de manera informada les polítiques públiques, les guies clíniques i les intervencions preventives.
- Impulsar estratègies globals coordinades que integrin la salut mental dins dels plans d’adaptació i mitigació climàtica.
En aquest sentit, Joaquim Raduà, cap del grup de recerca Imatge dels trastorns relacionats amb l'estat d'ànim i l'ansietat (IMARD) de l’IDIBAPS, i també autor de l’estudi, afirma: “Si volem preparar-nos per l’impacte que el canvi climàtic tindrà sobre la salut mental, necessitem evidència molt més sòlida i específica. Aquest estudi marca un punt de partida, però el camí per recórrer és llarg.”
Un dels passos més rellevants que ja s’ha posat en marxa és la creació de la The Lancet Psychiatry Commission on Climate Change and Mental Health, de la qual formen part molts dels autors d’aquest estudi, incloent-hi Michele De Prisco, Eduard Vieta i Joaquim Radua. Aquesta nova comissió internacional treballarà per identificar les principals prioritats de recerca, establir estàndards científics rigorosos i oferir recomanacions concretes per integrar la salut mental en les polítiques climàtiques globals.
Artícle de referencia
Brandt L, De Prisco M, Nocera D, et al. Climate-Related and Nature-Based Interventions for Mental Health: An Umbrella Review and Meta-Analysis. JAMA Psychiatry. Published online March 04, 2026. doi:10.1001/jamapsychiatry.2026.003
