La recerca, publicada a la revista European Child & Adolescent Psychiatry, ha estat impulsada pels grups de recerca en Neuroimatge multimodal en psicosi d’inici recent i d’alt risc i el grup Psiquiatria i psicologia de la infància i l’adolescència de l’IDIBAPS.
La reserva cognitiva és la capacitat del cervell per afrontar alteracions o patologies. Aquesta depèn de factors com el quocient intel·lectual, el nivell educatiu, el rendiment acadèmic, la sociabilitat o les relacions interpersonals. Fins ara, aquest concepte s’havia estudiat principalment en malalties neurodegeneratives, però el seu paper en el desenvolupament cerebral en joves amb risc psiquiàtric era poc conegut.
Per abordar aquesta qüestió, l’equip investigador ha analitzat dades de fills i filles joves de pacients amb esquizofrènia o trastorn bipolar i de joves controls durant dotze anys. L’estudi combina ressonàncies magnètiques cerebrals amb avaluacions clíniques i cognitives repetides, permetent estudiar respectivament l’evolució del cervell i estimar la reserva cognitiva al llarg del temps.
Els resultats mostren que una major reserva cognitiva s’associa amb un major volum intracranial en els joves controls i en descendents de pacients que no desenvolupen símptomes de l’espectre psicòtic. En canvi, en els joves que sí desenvolupen aquests símptomes, s’observa el patró contrari, una major reserva cognitiva s’associa amb un menor volum cerebral.
Segons Patricia Camprodon-Boadas, primera autora de l’estudi, i Gisela Sugranyes, autora sènior del treball, i cap de grup a l’IDIBAPS, ambdues investigadores adscrites a CIBERSAM “aquest patró suggereix que la reserva cognitiva pot actuar de manera diferent segons el moment de la malaltia: com a factor protector en persones sense símptomes, i com a mecanisme compensatori en aquelles que els desenvolupen. En tots els casos, però, una major reserva cognitiva es relaciona amb un millor funcionament psicosocial”.
Aquesta doble funció s’alinea amb estudis previs en altres malalties, com l’Alzheimer, on la reserva cognitiva pot ajudar tant a protegir el cervell com a compensar-ne el deteriorament.
Per la seva banda, Josefina Castro‑Fornieles, també autora sènior de l’estudi, destaca que “aquests resultats reforcen la importància de potenciar la reserva cognitiva des de la infància i l’adolescència, especialment en joves amb més vulnerabilitat”. Afegeix que molts dels factors que hi contribueixen, com l’educació o la sociabilitat, són modificables, fet que obre la porta a intervencions preventives.
En conjunt, els resultats suggereixen que la reserva cognitiva pot ajudar a identificar joves amb major risc de patir trastorns psiquiàtrics greus i orientar estratègies d’intervenció precoç. A llarg termini, aquest coneixement podria contribuir al desenvolupament de programes dirigits a potenciar la reserva cognitiva i millorar la salut mental des de les primeres etapes de la vida.
Estudi de referència
Camprodon-Boadas, P., De la Serna, E., Ortuño, M. et al. Brain correlates of cognitive reserve in offspring of patients with schizophrenia or bipolar disorder. Eur Child Adolesc Psychiatry (2026). https://doi.org/10.1007/s00787-026-03071-x
