Els resultats assenyalen que la combinació d’un virus oncolític (T-VEC) amb immunoteràpia (atezolizumab) va permetre obtenir respostes completes en un grup de pacients que habitualment no responen als tractaments disponibles. Encara que aquests resultats no són suficients per modificar la pràctica clínica en aquesta indicació, l'estudi proporciona una prova de concepte sòlida, mostrant que és possible activar el sistema immunitari en tumors resistents i avançar en el disseny de noves estratègies d'immunoteràpia.
L'estudi, publicat a Nature Communications, l'han coordinat Aleix Prat, director del 4CB i cap del grup Genòmica Translacional i Teràpies Dirigides en Tumors Sòlids de l'IDIBAPS; i Tomás Pascual, oncòleg mèdic de la Unitat de Càncer de Mama del 4CB, investigador del mateix grup IDIBAPS i membre de la Junta Directiva de SOLTI.
L'impacte de la malaltia residual en el pronòstic
El càncer de mama HR+/HER2-negatiu és el més freqüent i en moltes ocasions és necessari tractar-lo amb quimioteràpia abans de la cirurgia per reduir el tumor i millorar el pronòstic post-intervenció.
No obstant això, quan després d'aquest tractament persisteix malaltia residual, el risc de recaiguda augmenta de forma significativa i no existeixen alternatives específiques que permetin intensificar la teràpia.
L'estudi PROMETEO (SOLTI-1503) aborda precisament aquest escenari clínic. Per primera vegada, avalua l'administració d'un virus oncolític (T-VEC) combinat amb immunoteràpia (atezolizumab) en la "finestra d'oportunitat", el breu període entre el tractament previ i la cirurgia. Aquest enfocament va permetre estudiar en detall els mecanismes biològics del tumor mitjançant l'obtenció de diverses mostres durant el procés.
Respostes completes en una població resistent al tractament
L'assaig va incloure 28 pacients amb càncer de mama HER2-negatiu i malaltia residual després de quimioteràpia. La combinació de T-VEC i atezolizumab es va mostrar segura i ben tolerada. A més, 7 de les 28 pacients (25%) van assolir una resposta patològica completa (pCR) —absència de cèl·lules tumorals en la mostra quirúrgica—, un resultat molt rellevant en una població on aquest tipus de resposta és poc freqüent.
En l'anàlisi per subtipus, la taxa de pCR va ser del 30,0% en els tumors HR+/HER2– front al 12,5% en els del tipus triple negatius, un resultat especialment rellevant si es considera que totes les pacients incloses ja havien rebut quimioteràpia sense assolir una resposta completa. En aquest context, assolir noves respostes patològiques completes és extraordinari. També es va observar una activació immune robusta, caracteritzada per un increment de limfòcits infiltrants de tumor (TILs), una major expressió de PD-L1 i l'activació de senyals immunològics, la qual cosa confirma la capacitat d'aquesta estratègia per remodelar el microambient tumoral.
Amb una mediana de seguiment d'aproximadament quatre anys, no es van registrar recaigudes entre les pacients que van assolir una pCR, cosa que confirma el valor pronòstic de la resposta completa en aquesta població.
Aleix Prat, investigador principal de l'estudi PROMETEO i també director de l'Institut del Càncer i Malalties de la Sang (ICAMS) del Clínic, destaca: "PROMETEO ha estat el primer assaig a explorar la combinació d'immunoteràpia intratumoral i bloqueig de PD-L1 en càncer de mama residual abans de la cirurgia. Aquest tipus d'estudis són especialment difícils de dur a terme, però el seu èxit demostra que la investigació acadèmica pot obrir noves vies de tractament i generar coneixement de gran valor biològic i clínic".
Tomás Pascual, co-investigador principal de l'estudi PROMETEO, afegeix que "PROMETEO demostra que fins i tot tumors habitualment poc immunogènics, com els hormonals, poden respondre a estratègies d'immunoteràpia local". Aquesta investigació, que s'enquadra també en el treball realitzat durant la seva tesi doctoral a la Universitat de Barcelona, dirigida pel Dr. Aleix Prat, és una porta per explorar noves opcions, com apunta l'investigador: "Aquesta troballa obre una línia d'investigació molt prometedora per a la majoria de les pacients amb càncer de mama que avui disposen de poques alternatives més enllà de la teràpia endocrina. A més, l'estudi reflecteix com els assaigs de finestra d'oportunitat impulsats per grups acadèmics poden generar evidència valuosa i formar una nova generació d'investigadors clínics".
Una prova de concepte que obre noves línies d'investigació
La investigació translacional de l'estudi —incloent l'anàlisi de totes les mostres i la caracterització biològica dels tumors— s'ha dut a terme al laboratori del grup Genòmica Translacional i Teràpies Dirigides en Tumors Sòlids de l'IDIBAPS, dirigit pel Dr. Prat.
L'experiència adquirida amb PROMETEO servirà com a model per explorar noves combinacions d'immunoteràpia i estratègies intratumorals en càncer de mama i altres tumors sòlids.
L'estudi, promogut per SOLTI, va comptar amb la participació de 28 pacients i amb el suport d'Amgen i Roche.
Referència de l'estudi:
Pascual T, Vidal M, Cejalvo JM, Vega E, Sanfeliu E, Villacampa G, Ganau S, Parreño AMJ, Zamora E, Miranda I, Delgado A, Bermejo B, Seguí E, Brasó-Maristanty F, de la Cruz-Merino L, Juan M, Galván P, Gonzàlez-Farré X, Chillara S, Villagrasa P, Pfefferle AD, O'Connell CE, Ferrero-Cafiero JM, Oliveira M, Perou CM, Prat A. Talimogene laherparepvec and atezolizumab in HER2-negative breast cancer following neoadjuvant chemotherapy: a window-of-opportunity phase II trial (SOLTI-1503 PROMETEO). Nat Commun. 2026 Feb 16. doi: 10.1038/s41467-026-69222-5.
