Quan l’Esteve Capella parla de la seva vida, ho fa amb una naturalitat que sorprèn: “Jo visc amb un ronyó trasplantat fa 50 anys i he fet una vida completament normal”. Ho diu somrient, com si aquest fet extraordinari fos una simple anècdota del seu dia a dia. Però la seva història és molt més que un cas excepcional: és també la història del progrés de la medicina del trasplantament renal i del rol pioner de l’Hospital Clínic Barcelona en aquesta revolució mèdica en el territori espanyol.
Una segona oportunitat que va arribar al Clínic
Tot va començar quan li van diagnosticar una malaltia renal greu: “Em van dir que necessitava un trasplantament de ronyó. Em van ingressar aquí al Clínic, em van fer una diàlisi peritoneal i al cap de cinc mesos, el meu germà em va donar el seu ronyó”, recorda. Era l’any 1975. L’Esteve admet que no entenia gaire què li passava: “Jo desconeixia aquesta malaltia, no sabia ni què era un trasplantament.” El Dr. Antoni Caralps, nefròleg que va ser un dels protagonistes del primer trasplantament renal fet al Clínic fa 60 anys, va ser el metge que el va portar i qui li va explicar a ell i la seva família que existia una solució.
La intervenció va marcar l’inici d’una nova vida, però el camí no va ser fàcil: “Em van posar el ronyó i vaig estar 52 dies ingressat... però el mes de març de l’any següent ja vaig començar a anar a treballar”. Aquella experiència, que avui semblaria impensable per la durada de l’ingrés, va ser el primer pas.
Una combinació poc freqüent
La Dra. Núria Esforzado, nefròloga de l’Hospital Clínic Barcelona, explica per què el cas de l’Esteve és singular: “Els esquemes terapèutics dels anys setanta eren molt pobres a nivell de potència immunosupressora. Molta gent es trasplantava i perdia el ronyó per rebuig”. Tot i això, en el seu cas, es van donar unes condicions poc habituals, sobretot si parlem de mig segle enrere. La Dra Esforzado els indica: “un donant germà, molt jove i genèticament idèntic. Això li ha permès arribar tants anys després amb el ronyó funcionant i fins i tot poder-se tornar a trasplantar”.
Perquè l’Esteve va rebre un segon ronyó l’any 2014. La diferència amb la primera experiència és abismal: “Amb el segon trasplantament vaig estar només set dies a l’hospital”, explica, evidenciant de manera clara l’evolució de la medicina i de les tècniques quirúrgiques.
De la cirurgia oberta a la robòtica
El Dr. Antonio Alcaraz, cap del Servei d’Urologia de l’Hospital Clínic Barcelona, apunta que la història del trasplantament renal és, en certa manera, una història de continuïtat i ruptura alhora: “En els primers trasplantaments, com el del 1965 o el de l’Esteve el 1975, es feia una cirurgia oberta, meticulosa, amb cirurgia vascular i reimplantaments de la via urinària. Era una cirurgia molt tradicional”.
Tot i aquesta base clàssica, hi ha hagut dos moments clarament disruptius: “El primer gran canvi va ser quan es va començar a extreure el ronyó del donant viu de manera laparoscòpica. I el segon ha estat el trasplantament renal robòtic, que es va introduir a Europa l’any 2015 i també al nostre equip”.
Aquests avenços han situat el Clínic com un centre de referència internacional. “Som història, perquè l’any 65 el Dr. Gil-Vernet i el Dr. Caralps van fer el primer trasplantament amb èxit a Espanya. Però també som present i futur: ja hem superat els 6.000 trasplantaments i som el centre amb més intervencions d’aquest tipus a l'Estat”, destaca el Dr. Alcaraz.
El futur: més òrgans, més vida
Mirant endavant, el Dr. Alcaraz assenyala dues grans línies de treball: “Una via és ampliar el nombre de ronyons disponibles per a trasplantament, fins i tot amb la manipulació genètica d’òrgans d’animals, una línia encara experimental, com la dels porcs. L’altra és la regeneració mitjançant enginyeria cel·lular, aprofitant estructures renals deteriorades per fer créixer nou teixit sa”. Aquest horitzó científic manté viu l’esperit pioner del Clínic, però també interpel·la la societat en el seu conjunt.
Mig segle després del seu primer trasplantament, la història de l’Esteve Capella continua sent el testimoni d’un èxit mèdic, científic i humà que convida a seguir avançant en la recerca, en la donació i en la millora constant de les tècniques quirúrgiques.
