Tractament de la malaltia d’Alzheimer

Diferents estudis mostren que els programes d’intervenció cognitiva, d’activitat física i programes d’intervenció sobre activitats de la vida diària tenen un efecte beneficiós en pacients amb malaltia d’Alzheimer.

Hi ha actualment quatre fàrmacs comercialitzats per al tractament específic de la malaltia d’Alzheimer. Tots ells tenen un efecte simptomàtic, és a dir, actuen sobre les conseqüències del procés neurodegeneratiu, com per exemple els problemes cognitius i conductuals, però no sobre les seves causes.  Hi ha dos grups de fàrmacs disponibles:

Actualment hi ha diferents línies d’investigació en noves teràpies en la malaltia d’Alzheimer.

La major part dels esforços es dirigeixen a elaborar un fàrmac, que a diferència dels que estan actualment disponibles, modifiqui el curs de la malaltia, és a dir, que sigui capaç d’aturar o alentir la progressió dels canvis patològics de la malaltia en el cervell, i amb això la dels símptomes i perllongar l’autonomia i la qualitat de vida del pacient el màxim temps possible.

En aquest sentit, hi ha diferents fàrmacs, actualment en fase d’experimentació, que pretenen eliminar o disminuir els cúmuls de proteïnes patològiques que es dipositen al cervell en els malalts d’Alzheimer, principalment la proteïna β-amiloide o la proteïna tau, bé eliminant les proteïnes ja dipositades, disminuint la seva producció o bloquejant la seva agregació. Si bé aquests efectes ja s’han comprovat en animals d’experimentació, encara caldrà veure si la neteja de proteïnes al cervell dels humans es tradueix en una millor evolució clínica, que és l’objectiu final desitjat.

Hi ha altres línies de recerca que busquen fàrmacs que pretenen preservar les neurones existents i evitar la seva neurodegeneració, modificar l'activitat inflamatòria, etc.

Paral·lelament, se segueixen investigant altres potencials fàrmacs com tractaments simptomàtics que siguin més eficaços que els disponibles actualment o que puguin administrar-se com a complement per intensificar el seu efecte beneficiós.

En general, els tractaments específics per a la malaltia d’Alzheimer són ben tolerats.

El grup d‘inhibidors de la acetilcolinesterasa (IACE), que inclou el donepezil, la galantamaina i la rivastigmina, tenen com a efectes adversos més freqüents problemes gastrointestinals. A l’inici poden aparèixer nàusees, vòmits, diarrea o pèrdua de pes, que poden ser transitoris o persistir en el temps. Habitualment la dosi s’augmenta de manera progressiva per tal de minimitzar aquests símptomes. La presentació en pegats transdèrmics també redueix aquests efectes indesitjables, tot i que pot causar reaccions cutànees. Altres efectes adversos menys freqüents són mal de cap, malsons, rampes musculars o urgència urinària. Efectes poc freqüents, però potencialment greus, són l’alentiment del batec cardíac i el broncospasme, per la qual cosa s’han d'evitar o de receptar amb precaució en pacients amb algunes arítmies cardíaques o asma greu.

Pel que fa a la memantina, els efectes secundaris més freqüents són el mareig, la cefalea, la confusió o el nerviosisme. La memantina no es recomana en aquells pacients amb problemes hepàtics greus o epilèpsia perquè pot descompensar aquestes malalties.

Els fàrmacs neurolèptics (quetiapina, risperidona, haloperidol) que s’utilitzen per al control de les alteracions de conducta i del son, també poden tenir efectes secundaris, sobretot quan s’administren dosis altes de forma mantinguda en el temps. L’efecte secundari més freqüent és la somnolència, seguit de rigidesa, alentiment dels moviments i tremolor. És important, per tant, vigilar la seva aparició per reduir la dosi o, fins i tot, retirar-lo si és necessari.