Diagnòstic de la malaltia d’Alzheimer

Proves cognitives. Són tests per valorar de manera objectiva l’alteració cognitiva que presenta el pacient. Poden ser tests curts, anomenats de cribratge o screening (5-15 minuts) o avaluacions cognitives completes (30-90 minuts). Les puntuacions es comparen amb la població general de la mateixa edat i nivell d’escolaritat, donat que tant l’edat com el nivell d’estudis afecten els resultats en aquests tests. El test de cribratge més utilitzat al món és el Minimental State Examination (MMSE).  

Anàlisi de sang. S’avaluen paràmetres de salut general que poden afectar a la funció cognitiva. Actualment també es disposa de biomarcadors plasmàtics (p-tau217) que poden ajudar en el diagnòstic de la malaltia d'Alzheimer en el 70-80% dels casos.

Neuroimatge cerebral. Hi ha diferents tipus de tecnologia per obtenir imatges del cervell. La tomografia computada (TC o escàner) i la ressonància magnètica proporcionen una imatge fixa del cervell a mida real que permet avaluar si hi ha una pèrdua rellevant de neurones en les àrees típicament afectades per la malaltia d’Alzheimer o lesions d’un altre tipus. La tomografia per emissions de positrons (PET) utilitza substàncies marcades amb una petita dosi de radioactavitat per estudiar el metabolisme neuronal (PET de glucosa) o el dipòsit d’amiloide (PET d’amiloide).

Anàlisis de líquid cefaloraquidi. El líquid cefaloraquidi és un líquid que envolta el cervell i la medul·la espinal. En estar en contacte amb el cervell, aquest líquid tradueix el què està passant en aquest òrgan. Així, es mesuren les proteïnes que s’acumulen al cervell en els pacients: la proteïna β-amiloide i les proteïnes tau i tau-fosforilada. Per tal de poder analitzar el líquid cefaloraquidi és necessari, prèviament, obtenir-ne una mostra a través d’una punció lumbar.

Proves genètiques. Les proves genètiques només es realitzen en els casos en què se sospita d’una forma genètica de la malaltia.