Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Diagnòstic de la bronquiolitis del prematur

Temps de lectura: 1 min

El diagnòstic és sobretot clínic, basat en els símptomes, així com en les preguntes als pares del nadó i l'exploració física.  

L'habitual és que la malaltia comenci com un catarro de vies respiratòries altes (el nas, la boca, la gola), que pot empitjorar en el curs de 2 o 3 dies. Al principi el nadó presenta esternuts, tos, mucositat i, a vegades, febrícula o febre. Durant els 2 o 3 dies següents, s'intensifica la tos, apareixen els símptomes d'obstrucció de la via respiratòria inferior (bronquis i bronquíols) amb augment de l'esforç respiratori, respiració ràpida (taquipnea) i irritabilitat.  

En els casos més greus, la dificultat respiratòria és marcada, i presenta rebuig de les ingestes d'aliment i un comportament fatigat.  

Les pauses d'apnea (deixar de respirar durant uns segons) poden ser un símptoma de bronquiolitis, sobretot en lactants petits i prematurs, i constitueixen un factor de risc important per a desenvolupar un quadre greu. El VRS pot produir pauses d'apnea en lactants, fins i tot sense signes de bronquiolitis.

Fonendoscopi

En l'auscultació pulmonar, la troballa més comuna són les sibilacions expiratòries (xiulets al pit), encara que els sons crepitants inspiratoris també són freqüents (sorolls produïts pel pas de l'aire a través dels bronquis o alvèols amb substàncies líquides). En moltes ocasions, les sibilacions poden escoltar-se amb l'oïda nua sense l'ajuda del fonendoscopi (sibilacions audibles).

Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure-t'hi!

Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.

Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.