Càncer de Pell

És el tumor de pell més freqüent. Es pot trobar a qualsevol zona de la pell exposada al sol, encara que la més habitual és a la cara. El risc de l'aparició d'un carcinoma basocel·lular augmenta si el pacient té un familiar amb càncer de pell. I és més freqüent si hi ha hagut una exposició acumulativa de llum ultraviolada o de substàncies químiques carcinogèniques, especialment l'arsènic.

Aquest tumor és més comú en dones i persones majors de 50 anys. Cada any són diagnosticats més de 200 nous casos per cada 100.000 habitants.

El seu creixement acostuma a ser lent. Es manifesta com una lesió una mica elevada o un nòdul, de color rosat o pigmentat que pot sagnar. Aquest tumor sol tenir un pronòstic favorable quan s'extirpa de forma inicial. És poc freqüent que es produeixi metàstasi.

És el segon càncer de pell en ordre de freqüència i s'observa en pacients a partir dels 50 anys, amb pells clares i exposició solar acumulada. És més habitual en pacients que han necessitat un trasplantament i segueixen un tractament de llarga durada amb immunosupressors.

Del carcinoma escamós es diagnostiquen 38 casos per cada 100.000 habitants a l'any. Es manifesta com una lesió escamosa que creix de manera progressiva fins a convertir-se en un tumor que pot sagnar. Aquest tumor acostuma a tenir un pronòstic favorable quan s'extirpa de forma inicial i, en alguns casos, pot causar metàstasi en altres òrgans, especialment en els ganglis limfàtics.

És un tumor maligne originat en els melanòcits de la pell o lunars (nevus). Representa el 4% de tots els càncers de pell i és el responsable del 80% de les morts. La incidència és de 8-10 casos per cada 100.000 habitants, i és més usual en dones. Tot i que afecta a totes les edats, és més freqüent a partir dels 55 anys.

En l'última dècada, s'ha observat un increment d'aquest tipus de tumors, sobretot, en poblacions joves d'entre 25 i 29 anys. Aquest augment està directament relacionat amb una major exposició solar i l'ús de mètodes artificials de bronzejat (làmpades de raigs UVA).

Tot i que l'exposició solar acostuma a ser la causa principal del càncer de pell, hi ha zones com la planta del peu, la zona genital, la mucosa nasal o la zona ocular, a les quals no els toca el sol i es poden veure afectades . Per aquest motiu, també hi ha factors genètics hereditaris que expliquen alguns casos de melanoma.

Hi ha altres tumors menys freqüents de la pell, com el limfoma cutani o els tumors annexials o del teixit connectiu. El limfoma cutani es manifesta de manera inicial com una taca vermella que pot estendre's i desenvolupar un tumor. Els tumors annexials malignes tenen formes de presentació molt diversa, en forma de nòduls de consistència ferma al tacte, de color rosat o pigmentat, que creixen de mida i canvien de forma amb certa rapidesa. En alguns casos poden sagnar.