Es calcula que aproximadament el 25% dels adults d’entre 18 i 50 anys a tot el món tenen almenys un tatuatge. La prevalença és gairebé el doble entre les generacions més joves. Per a moltes persones, un tatuatge representa una història personal escrita a la pell.
Però mentre el debat acostuma a girar al voltant del disseny, del significat o del possible penediment amb els anys, des de l’àmbit de la salut fa temps que s’està formulant una altra pregunta: quines conseqüències poden tenir per a la salut a llarg termini?
Els tatuatges són dolents per a la salut?
La resposta és que els tatuatges no són completament innocus des del punt de vista biològic. Quan una agulla injecta tinta sota la pell, el cos ho interpreta com una agressió.
El procés de tatuar implica milers de microperforacions que introdueixen pigments en una capa profunda de la pell. Aquesta agressió activa immediatament el sistema immunitari, que respon com ho faria davant d’un cos estrany.
La tinta no es queda només a la pell
El tatuatge no es queda allà on el veiem, una part de la tinta viatja pel sistema limfàtic, la xarxa interna que ajuda el cos a defensar-se d’infeccions i a eliminar substàncies que no reconeix com a pròpies.
En pocs minuts, les partícules de tinta comencen a desplaçar-se fins als ganglis limfàtics, uns petits òrgans que actuen com a filtres del sistema immunitari.
Al cap de només 24 hores, aquests ganglis ja acumulen una quantitat visible de pigment. I el més rellevant és que aquesta tinta no s’elimina: pot quedar-s’hi durant anys o fins i tot tota la vida. De fet, en algunes persones s'ha observat que els ganglis limfàtics sans propers als tatuatges adquireixen una coloració blavosa o fosca a causa de l'absorció de tinta.
El sistema immunitari no s’atura
Quan la tinta arriba als ganglis, el sistema immunitari intenta fer la seva feina. Les principals protagonistes són unes cèl·lules anomenades macròfags, encarregades d’absorbir i neutralitzar substàncies estranyes.
El problema és que la tinta és especialment difícil d’eliminar. Els macròfags poden capturar-la, però no la poden degradar completament. Amb el temps, aquestes cèl·lules acaben morint, i la seva mort activa una resposta inflamatòria.
Al principi, aquesta inflamació forma part del procés normal de cicatrització. Però els estudis mostren que no sempre es resol completament. Al contrari: hi ha evidència d’inflamació persistent als ganglis limfàtics mesos després del tatuatge.
Dit d’una altra manera, el tatuatge pot deixar una inflamació persistent en una zona clau del sistema immunitari. I sabem que la inflamació crònica és un factor que s’associa a diverses malalties a llarg termini.
Els tatuatges són cancerígens?
Aquesta és probablement la pregunta que genera més inquietud, i també la més complexa de respondre. No es pot afirmar que un tatuatge causi directament càncer, però hi ha diversos factors que recomanen prudència.
Què contenen les tintes de tatuatge?
Encara que la normativa europea limita moltes substàncies perilloses, és cert que els tatuatges poden contenir substàncies que la ciència ja coneix com a potencialment perilloses:
- La tinta negra pot contenir hidrocarburs aromàtics policíclics, com el benzo(a)pirè, classificat com a carcinogen.
- Les tintes de colors sovint inclouen compostos azoics, que amb el temps poden descompondre’s i alliberar substàncies cancerígenes.
- També s’hi han detectat metalls pesants com el cadmi o el mercuri.
Introduir aquestes substàncies dins del cos, i mantenir-les durant anys en els ganglis limfàtics, podria tenir més rellevància de la que fins ara s'ha considerat des d'un punt de vista biològic.
Què diuen els estudis més recents?
Un estudi publicat el 2025, va observar que els subjectes tatuats presenten:
- Un risc més alt de càncer de pell
- Un risc augmentat de limfoma, especialment en el cas de tatuatges grans (més grans que el palmell de la mà). En aquests casos, el risc pot ser més del doble.
Els investigadors apunten a una combinació especialment preocupant: substàncies potencialment cancerígenes acumulades als ganglis limfàtics juntament amb una inflamació crònica. Amb el pas del temps, aquest entorn pot afavorir alteracions en les cèl·lules del sistema immunitari.
No obstant això, hem de tenir en compte que els estudis realitzats en aquest camp són estudis amb limitacions importants pel que les conclusions obtingudes dels mateixos han de ser valorades de manera cautelosa i confirmades per estudis més robustos en un futur.
Detectar el càncer a temps
Hi ha un risc que sí que està clarament documentat: els tatuatges poden dificultar la detecció precoç del càncer de pell.
La tinta pot camuflar canvis en pigues o lesions, fent més difícil identificar un melanoma en fases inicials, quan el tractament és més eficaç. A més, la tinta acumulada als ganglis limfàtics pot confondre’s amb metàstasis en proves d’imatge, cosa que pot dificultar el diagnòstic.
A més, els tatuatges poden provocar reaccions inflamatòries locals de diversos tipus i intensitat, siguin deguts als productes utilitzats o a l'agressió a la pell inherent al procés. Així mateix, poden associar processos infecciosos tant locals com sistèmics, especialment quan no es realitzen complint els requisits higiènics necessaris.
Raons mèdiques a tenir en compte abans de tatuar-se
Més enllà del càncer, hi ha altres motius de salut que sovint passen desapercebuts.
El sistema immunitari pot funcionar de manera diferent
Els ganglis limfàtics no són simples “magatzems”. Són centres de coordinació del sistema immunitari. Quan estan inflamats de manera crònica i amb macròfags danyats, la resposta del cos davant infeccions o vacunes pot canviar.
Això s’ha observat en estudis amb vacunes:
- La resposta a vacunes d’ARNm, com la de la COVID-19, va ser menor en animals.
- En canvi, algunes vacunes inactivades, com la de la grip, van generar una resposta més forta, probablement perquè la inflamació actuava com un “estímul extra”.
Aquest efecte imprevisible és un senyal que la tinta no és neutral per al sistema immunitari.
Reaccions al·lèrgiques i altres problemes
Les reaccions al·lèrgiques, sobretot al pigment vermell, poden aparèixer mesos o fins i tot anys després del tatuatge. També s’han descrit inflamacions persistents i molèsties durant proves com la ressonància magnètica.
Els professionals sanitaris desaconsellen els tatuatges especialment en casos com:
- Embaràs i lactància
- Persones immunodeprimides
- Persones amb Malalties de la pell com la psoriasi o el vitiligen
- Persones amb risc d’endocarditis com pacients amb malalties cardíaques congènites, portadores de vàlvules artificials o dispositius cardíacs.
Tatuatges i malalties autoimmunes
En persones amb malalties autoimmunes, el tatuatge pot actuar com un desencadenant.
En patologies com la psoriasi o el vitiligen, el trauma de l’agulla pot provocar l’aparició de lesions exactament sobre el tatuatge. És el que es coneix com a fenomen de Koebner.
La sarcoïdosi és una de les malalties més sovint associades als tatuatges. En alguns casos, la reacció inflamatòria als pigments és la primera pista d’una malaltia sistèmica.
Aleshores, tatuatges sí o no?
Fer-se un tatuatge és una decisió personal, però no és una decisió biològicament neutra. La tinta no desapareix i pot interactuar amb el sistema immunitari durant molts anys.
És fonamental triar acuradament la grandària, la ubicació i el tipus de tatuatge que es desitja realitzar. Així mateix, resulta imprescindible que el procediment sigui dut a terme per un professional acreditat i en un centre que compleixi estrictament amb tots els requisits higienicosanitaris.
Per a les persones que ja tenen tatuatges, el consell principal és clar: vigilar la pell, fer-se autoexàmens regulars i consultar qualsevol canvi sospitós.
Per a qui encara s’ho està pensant, es recomana prudència i sobretot, entendre que el que passa dins del cos és tan important com escollir el dibuix que es vol portar a la pell.
INFORMACIÓ DOCUMENTADA PER:
Dra. Irene Fuertes, Servei de Dermatologia de l’Hospital Clínic de Barcelona.
