Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Què són els Defectes Refractius?

Temps de lectura: 2 min

Els defectes refractius són alteracions en l'ull que impedeixen que les imatges s'enfoquin de manera correcta a la retina, el que provoca visió borrosa. Aquests defectes poden estar causats per alteracions en la longitud de l'ull, la forma de la còrnia o la transparència del cristal·lí. Quan es parla de defectes refractius es fa referència a la miopia, hipermetropia i astigmatisme. 

Anatomia de l'ull i com funciona la visió

L'ull humà funciona de manera similar a una càmera de fotos. Mitjançant un sistema de lents (la còrnia i el cristal·lí), l'ull enfoca la llum procedent dels objectes a la retina (a la part posterior de l'ull). 

Per entendre-ho millor un exemple seria la pel·lícula que es projecta al cinema. El projector ha d’enfocar de manera correcta per obtenir una imatge nítida a la pantalla. 

L'ull funciona de la mateixa manera. La llum passa a través de les lents de l'ull (còrnia i cristal·lí) a l'igual que passa a través de la lent del projector per enfocar la imatge. 

Per a un bon enfocament, ha d'haver una distància correcta entre la lent i la pantalla. Si la distància entre el projector i la pantalla és massa llarga o massa curta, la imatge a la pantalla es veu borrosa. 

La còrnia és la superfície transparent amb forma d'esfera anterior del globus ocular que permet que entri la llum i enfocar les imatges a la retina perquè es vegin de forma nítida. I el cristal·lí és una estructura transparent dins de l'ull que canvia de forma per ajudar a enfocar els objectes propers. 

Aquestes lents naturals (còrnia i cristal·lí) tenen una curvatura llisa i uniforme. Quan aquesta curvatura no és llisa ni uniforme, la llum entrant no es refracta de manera correcta a la retina (a la part del darrere) per la qual cosa les imatges es desenfoquen. 

Quan la potència de les lents és l'adequada i la longitud de l'ull és la correcta, es parla d’emmetropia (visió normal). Però quan algun d'aquests factors (generalment la longitud) canvia, la imatge no es forma a la retina el que dona lloc a les ametropies (visió borrosa). 

Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Informació documentada per:

Jorge Peraza Nieves
Mireia Hereu

Publicat: 21 de octubre de 2020
Actualitzat: 21 de octubre de 2020

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure-t'hi!

Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.

Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.