Un projecte elaborat conjuntament amb
. Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Què és la Hipertensió Pulmonar?
Temps de lectura: 3 min
La hipertensió pulmonar és l’increment anòmal de la pressió de la sang a les artèries pulmonars.
Aquest increment de la pressió es pot produir per diversos mecanismes. Els més freqüents són les malalties cardíaques i respiratòries cròniques. Tanmateix, hi ha situacions en que la hipertensió pulmonar és deguda a malalties de les pròpies artèries pulmonars o a l’obstrucció per coàguls de sang que es cronifiquen. Totes aquestes situacions i mecanismes representen una sobrecàrrega per al cor en la seva funció d’impulsar la sang cap als pulmons.
És per això que les persones que tenen aquesta malaltia se senten cansades, marejades, amb palpitacions, i amb dificultat per respirar, entre altres símptomes. Amb el temps, la sobrecàrrega del cor pot comportar una fallida cardíaca.
Els principals símptomes de la hipertensió pulmonar són dispnea, que és la sensació d’ofec a l’hora de fer esforços.
Dr. Joan Barberà
Dr. Joan Barberà, pneumòleg
En algú que li acabin de diagnosticar hipertensió arterial pulmonar el que li diria en primer lloc, paciència i intentar ser molt resilient.
Isabel
Pacient
La pressió a les artèries pulmonars només es pot mesurar directament a través d’una prova invasiva: el cateterisme cardíac dret. Es considera que existeix hipertensió pulmonar (HP) quan la pressió mitjana a l’artèria pulmonar (PAP) és superior a 20 mmHg i la resistència vascular pulmonar és igual o superior a 3 mmHg/L/min.
La hipertensió pulmonar pot ocórrer per moltes causes. Depenent de quines siguin les seves característiques i origen, es pot classificar la malaltia en diversos grups. Per aquests motius, hi ha diferències en els tractaments i en el seguiment de les persones afectades.
A quantes persones afecta la hipertensió pulmonar?
La hipertensió pulmonar causada per malalties cardíaques o respiratòries cròniques es freqüent. En canvi les formes més greus d’hipertensió pulmonar es produeixen degut a una malaltia específica de les artèries pulmonars, com la hipertensió arterial pulmonar (HAP) i la hipertensió pulmonar tromboembòlica crònica (HPTEC). Són malalties minoritàries, que tenen tractaments específics.
La hipertensió arterial pulmonar és poc freqüent. La seva prevalença a la població general s’estima en 1,6 casos per cada 100.000 habitants i la seva incidència s’estima en 3,7 casos nous per cada milió d’habitants a l’any. La malaltia sol presentar-se entre els 30 i 40 anys i és més freqüent en dones.
Pel que fa a la hipertensió pulmonar tromboembòlica crònica la seva prevalença s’estima en 0,3 casos per 100.000 habitants i la seva incidència en 0,09 casos per 100.000 habitants a l’any. Aproximadament, un 2-3% de les embòlies pulmonars agudes poden evolucionar a HPTEC.
Classificació de la Hipertensió Pulmonar
La classificació clínica de la hipertensió pulmonar ha variat amb el temps. Segons el 6è Simpòsium Mundial d’ Hipertensió Pulmonar, es divideix en cinc categories:
-
Hipertensió arterial pulmonar (HAP)
-
Hipertensió pulmonar associada a malaltia cardíaca esquerra
-
Hipertensió pulmonar associada a malalties respiratòries i/o a hipoxèmia (dèficit d’oxigen a la sang)
-
Hipertensió pulmonar tromboembòlica crònica
-
Hipertensió pulmonar de causa no aclarida o multifactorial
Hipertensió pulmonar tromboembòlica crònica (HPTEC)
La hipertensió pulmonar tromboembòlica crònica (HPTEC) es produeix per una oclusió dels vasos pulmonars per coàguls de sang (trombes). A diferència de la hipertensió arterial pulmonar que afecta a vasos de menys de 300 μm, la HPTEC pot afectar a vasos més grans, i en aquests casos es pot tractar quirúrgicament. La insuficiència cardíaca dreta i la mort són conseqüències de la HPTEC si els pacients no reben tractament.
La simptomatologia de la HPTEC és intermitent i es produeix quan més del 60% de la circulació pulmonar està afectada. La intolerància a l’exercici i l’ofec són símptomes freqüents, juntament amb la fatiga, el dolor toràcic, la pèrdua de coneixement recurrent durant l’exercici o al tossir. L’expectoració de sang (hemoptisi) i el vertigen també poden ocórrer.
L’evolució de la HPTEC és episòdica amb períodes prolongats denominats “lluna de mel” en què els símptomes són lleus o inexistents. En general, el curs és més variable que el de la hipertensió arterial pulmonar.
A les últimes dècades s’ha considerat l’endarterectomia pulmonar (PEA) com el millor tractament d’aquest trastorn. Ha demostrat una mortalitat perioperatoria molt baixa (inferior al 5%), una excel·lent qualitat de vida i, en casos favorables, una normalització de la capacitat d’exercici i dels paràmetres hemodinàmics en repòs.
Un projecte elaborat conjuntament amb
. Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Sentim que aquest contingut no hagi estat útil per a tu. Fes-nos arribar el teu comentari i ho tindrem en compte per continuar millorant.
Gràcies per la teva ajuda!
Hi ha hagut un problema i no hem pogut enviar la teva valoració, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
Informació documentada per:
Isabel Blanco Vich
Joan A. Barberà Mir
Publicat: 23 de novembre de 2021
Actualitzat: 1 de desembre de 2021
Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.
Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
