Pronòstic de la Hipertensió Arterial Pulmonar

Les principals complicacions del tractament farmacològic són:

• Antagonistes dels receptors de l’endotelina. Alteració d’enzims hepàtics, la retenció de líquids i el risc d’hipotensió (baixada de la pressió arterial).  
• Inhibidors de la fosfodiesterasa-5. Mal de cap (cefalea) i molèsties a la boca de l’estómac en forma de gastritis (inflamació).  
• Prostaciclines. Hipotensió, dolor a la mandíbula inferior, dolors articulars, diarrees i/o estrenyiment, dolor còlic abdominal.
• Prostanoides parenterals (injectats, no orals). Segons el sistema d’administració els principals efectes adversos es relacionen amb el mal funcionament, infecció i/o obstrucció del catèter. Pel que fa a l’iloprost, la tos és el principal efecte relacionat amb la inhalació. En quant al treprostinil, el dolor a la zona de la infusió pot fer que el tractament s’hagi  d‘interrompre.

La fallida cardíaca sol ser una complicació aguda. En un pacient amb hipertensió pulmonar la part dreta del cor augmenta de mida i es torna insuficient per bombejar sang als pulmons. Llavors, per compensar això i augmentar el contingut de sang, el cor augmenta la mida de les parets del ventricle dret i la mida de l’aurícula dreta. Aquesta sobrecàrrega, però, és una mesura temporal perquè pot acabar provocant la fallida del cor.  

Els símptomes sobtats de fallida cardíaca poden ser deguts a un augment d’activitat física, augment de la ingesta de líquids i sal, febre, infeccions, anèmia, batecs cardíacs irregulars (arrítmies), una glàndula tiroide molt activa i, fins i tot, alguna malaltia renal.  

El signes i símptomes d’aquesta fallida cardíaca són:  

-    Inflor dels turmells i les cames per acumulació de líquid (edemes mal·leolars i/o a extremitats inferiors).

-    Augment de micció nocturna.

-    Prominència marcada de la vena jugular a nivell del coll (ingurgitació jugular).

-    Palpitacions.

-    Batecs irregulars.

-    Fatiga, debilitat, cansament.

-    Desmai o mareig.

-    Augment de pes sobtat.

-    Augment de la mida del fetge.

La principal complicació crònica de la hipertensió pulmonar és la insuficiència cardíaca. La malaltia no té cura, però molts episodis d’insuficiència cardíaca poden ser controlats mitjançant medicaments i amb la correcció del trastorn que l’ha produït. Pot convertir-se en una malaltia crònica i empitjorar amb infeccions o d’altres factors.  

La funció cardíaca també pot empitjorar si la persona deixa de prendre els medicaments necessaris per al control de la seva malaltia de base, o bé per progressió natural de la malaltia.