El trasplantament de medul·la òssia, avui dia denominat trasplantament de progenitors hematopoètics, és un procediment que consisteix a substituir les cèl·lules mare de la medul·la òssia malalta per les sanes d'un donant. El donant pot ser el mateix pacient (trasplantament autòleg o autogènic) o una altra persona (trasplantament al·logènic). Però, què origina el fet de necessitar un trasplantament de medul·la òssia? Malalties com la leucèmia, un limfoma o una immunodeficiència poden fer emmalaltir la medul·la òssia. Per a molts pacients aquest és l'únic tractament curatiu i, per aquest motiu, l'activitat de trasplantaments al món no para de créixer.
El Trasplantament de Medul·la Òssia en primera persona
Que siguin optimistes i molt pacients perquè és un procés que és llarg. Que treguin l’energia positiva d’allà on puguin i es recolzin molt dels seus familiars, dels amics, del personal que estem a l’hospital, perquè estem anant tots a una.
Era plenament conscient de que m’estaven regalant una segona oportunitat.
El trasplantament de medul•la òssia o de progenitors hematopoètics és un tractament en què es reemplacen les cèl•lules malaltes de la medul•la òssia per cèl•lules mare (progenitors hematopoètics) d'un donant sa (trasplantament al•logènic) o del mateix pacient (trasplantament autòleg).
L'objectiu del trasplantament és curar malalties sanguínies o neoplàsies hematològiques (malalties que afecten la sang, la medul•la òssia i els ganglis limfàtics), com la leucèmia, que no es poden atendre amb altres mètodes o tractaments.
Anatomia de la medul•la òssia
La medul·la òssia és el teixit esponjós i tou que es troba dins dels ossos llargs i plans del cos com el maluc, l'estèrnum, les costelles i el crani. Està formada per cèl·lules immadures, conegudes com a cèl·lules mare hematopoètiques o progenitors hematopoètics, que tenen la capacitat d'autoregenerar-se, és a dir, de produir més cèl·lules mare i dividir-se per crear diferents cèl·lules al torrent sanguini (hematopoesi): glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes.
Les cèl·lules sanguínies produïdes per les cèl·lules mare hematopoètiques tenen les següents funcions;
Glòbuls vermells (hematies): Cèl·lules encarregades de transportar l'oxigen dels pulmons als teixits i d’expulsar el diòxid de carboni mitjançant la respiració.
Glòbuls blancs (leucòcits): Cèl·lules encarregades de defensar l'organisme davant d'agents externs com els bacteris, els virus o agents interns i les cèl·lules cancerígenes. Hi ha diferents tipus de leucòcits cadascun amb una funció determinada: neutròfils, eosinòfils, onòcits, basòfils i limfòcits.
Plaquetes. Són agregats encarregats de controlar i prevenir els sagnats.
Malalties que necessiten un Trasplantament de Medul•la Òssia
Les malalties que requereixen d'un trasplantament de medul•la òssia són aquelles que provenen de les cèl•lules de la medul•la òssia (malalties sanguínies o neoplàsies hematològiques) com la leucèmia, el limfoma, el mieloma múltiple, etcètera. Tot i que és menys freqüent, també pot estar indicat en algunes malalties autoimmunes com l'esclerosi sistèmica, l'esclerosi múltiple i la malaltia de Crohn.
No totes les neoplàsies hematològiques requereixen un trasplantament de medul•la òssia i, en aquest sentit, és l'hematòleg qui determina i realitza aquest tipus de tractament.
Tipus de Trasplantament de Medul•la Òssia
Autòleg. En aquest tipus de trasplantament les cèl·lules s'obtenen del propi pacient. El trasplantament autòleg, en general, està indicat en pacients amb limfoma i mieloma múltiple
Al·logènic. En el trasplantament al·logènic les cèl·lules s'obtenen d'un donant sa compatible. Quan el donant és un familiar del pacient s'anomena donant emparentat. En general, és un germà/a, pare o mare qui sol ser 100% compatible. No tots els germans són compatibles i la probabilitat de ser-ho és d'un 25% (1 de 4).
En el cas de no comptar amb un germà compatible, s'inicia una recerca de donant no emparentat en els diferents registres internacionals. A aquests tipus de donants se'ls denomina "no emparentats o no relacionats". La probabilitat de trobar un donant compatible en els registres de donants varia en funció de la persona.
La donació
Quan un donant és compatible?
Per saber si un donant és compatible es realitza un estudi d'unes proteïnes denominades antígens leucocitaris humans (HLA) que es troben a les cèl·lules. S'ha d'obtenir una mostra de sang o saliva del donant i del receptor per saber quin donant té les cèl·lules més semblants a les del receptor. Per norma general, en l'actualitat es valoren un mínim de 10 antígens per considerar que són idèntics o compatibles. En alguns casos, es permet que hi hagi una diferència dels deu antígens per realitzar el trasplantament (9 de 10).
Com es troba al donant no emparentat?
Si un pacient no disposa d'un donant emparentat que sigui compatible, s'inicia la recerca d'un donant no emparentat en el registre de donants del seu país. Aquests registres són els encarregats de facilitar la informació sobre els donants voluntaris i les unitats de cordó de cada país. També realitzen la recerca en els registres d'altres països, si en el seu no hi ha un donant compatible per al receptor. Aquest procés l'inicia l’hematòleg. No tots els països compten amb un registre propi.
Què és un donant haploidèntic?
Recentment, hi ha la modalitat de trasplantament haploidèntic en què un donant familiar no és totalment idèntic (donant i receptor comparteixen la meitat dels 10 antígens de l'HLA). S'ha optimitzat i és una opció viable de trasplantament com a tercera possibilitat en no comptar amb un germà o un donant no emparentat idèntic.
Informació documentada per:
Publicat: 20 de febrer de 2018
Actualitzat: 20 de febrer de 2018
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.