Un projecte elaborat conjuntament amb

Fases del trasplantament

Temps de lectura: 4 min

Abans del Trasplantament de Medul•la Òssia

Completar el tractament de la malaltia sanguínia (neoplàsia hematològica) diagnosticada. En general, el trasplantament és un tractament de consolidació per assegurar que la malaltia no torni a aparèixer, de manera que no s’acostuma a realitzar en una primera fase del tractament.

Entrevista amb el grup de trasplantament. Un cop l'equip mèdic considera que el tractament està gairebé complet es realitza una entrevista amb el grup de trasplantament per conèixer de manera detallada el diagnòstic, el tractament i les característiques personals del pacient i del seu entorn. És important anar sempre acompanyat a les visites.

Proves per valorar l'estat general de salut. Es realitzen proves funcionals respiratòries, un test d'esforç i un ecocardiograma, per conèixer com es troben els pulmons i el cor. A més, es fa una analítica completa.

Extracció de les cèl•lules mare. Ja siguin del propi pacient com d'un donant, mitjançant la congelació de les cèl•lules (crioperservació). En el cas que el donant sigui una persona d'un registre internacional, la identitat serà anònima i les cèl•lules no es guardaran sinó que, un cop extretes, s'administraran en el moment.

Durant l'ingrés

Ingrés a la Unitat de Trasplantament de Medul•la Òssia. Disposa d'habitacions especials amb un filtre d'alta eficiència i sistemes de pressió positiva (HEPA) o amb sistemes de flux laminar (LAF) per evitar les infeccions per fongs ambientals. La utilitat d'aquest sistema és important durant certs moments del trasplantament

Col•locació del catèter venós. És un tub de plàstic de petit calibre que s'insereix a la zona del coll o la clavícula per rebre els diferents tractaments i realitzar les analítiques.

Què és un catèter venós central?

El dispositiu més habitual per a la infusió de cèl·lules mare és el catèter venós central. És un dispositiu que permet administrar fàrmacs, nutrients, productes sanguinis i altres solucions directament a la sang. El catèter permet, també, extreure mostres de sang.

Aquest s'introdueix per una vena del coll (vena subclàvia o jugular) i arriba fins a una vena gran localitzada prop del cor (vena cava superior).

Per a la seva col·locació es posa anestèsia local i després es realitza una prova d'imatge per comprovar la seva correcta col·locació.

Aquest catèter es pot dur durant diversos mesos si es manté en condicions correctes. L'equip d'infermeria és l'encarregat de realitzar les cures setmanals que requereix el catèter per evitar infeccions.

És probable que el pacient, un cop donat d'alta, es vagi a casa amb el catèter venós. És important mantenir-lo sec i net.

Condicionament. Previ al trasplantament de medul·la òssia s'ha d'eliminar la medul·la antiga, mitjançant quimioteràpia i/o radioteràpia, que es realitza de forma seqüencial just abans de l'administració de les noves cèl·lules del trasplantament.

A aquesta quimioteràpia i/o radioteràpia se la coneix com condicionament o condicionament. El tipus, dosi i durada del condicionament varia en funció de la malaltia i de l'edat de la persona

Segons la intensitat del condicionament, els trasplantaments es divideixen en:

Mieloablatiu (MAC). La dosi de quimioteràpia i/o radioteràpia és d'alta intensitat el que provoca la destrucció de totes les cèl•lules progenitores de la medul·la òssia de la persona, per la qual cosa cal administrar cèl·lules noves en el trasplantament. Aquest tipus de trasplantament es realitza, de forma general, a persones menors de 55 anys.
Trasplantament d'intensitat reduïda (RIC). La dosi de quimioteràpia i/o radioteràpia està atenuada i permet realitzar trasplantaments a persones majors de 55 anys o que presentin complicacions addicionals a la malaltia i que eleven la toxicitat associada al trasplantament de medul·la òssia.

Infusió de les cèl•lules mare. En finalitzar el condicionament es procedeix a la infusió de les cèl•lules mare per via intravenosa, mitjançant un catèter venós central. El procediment és similar a una transfusió de sang. Durant l'administració de les cèl•lules s'han de controlar signes vitals com la tensió arterial i l'oxigen en sang per evitar possibles efectes adversos.

La infusió dels progenitors acostuma a ser ben tolerada, però, de vegades, es poden presentar efectes adversos com calfreds, febre i nàusees, sobretot, si les cèl•lules han estat congelades (crioperservades).

Després del Trasplantament de Medul•la Òssia

Aïllament o mesures protectores. Aquestes poden canviar en funció del centre en què es realitzi. L'aïllament pot ser total, durant 2-3 setmanes, fins a poder entrar i sortir de l'habitació amb certes normes ambientals, com l'ús de màscares especials i un correcte rentat de mans.

Implant. És el temps que triguen les cèl•lules trasplantades en implantar-se i créixer. Aquest és molt variable i oscil·la entre 2-3 setmanes. Durant aquest període, es poden notar diferents símptomes relacionats amb la quimioteràpia i la manca de defenses com nàusees, vòmits, febre i cansament. Aquests símptomes són normals i desapareixen a mesura que passen els dies.

Alta hospitalària. Un cop els glòbuls blancs, els glòbuls vermells i les plaquetes produïts per la nova medul•la òssia s'han recuperat i resolt les complicacions aparegudes durant l'ingrés, es dona d'alta al pacient i se segueix un control periòdic que depèn del tipus de trasplantament.

Segueix llegint Viure després d'un Trasplantament

Un projecte elaborat conjuntament amb