Ambdues malalties provoquen la pèrdua progressiva de les neurones del sistema nerviós, però es manifesten diferent. D'una banda, la demència frontotemporal, que afecta a prop de 1.000 persones a Catalunya, es caracteritza per símptomes com a canvis de comportament o dificultats en el llenguatge. Mentre que, en l'Alzheimer, malaltia que tenen 100.000 pacients a Catalunya, els símptomes més freqüents són els oblits i l'afectació del llenguatge, l'orientació o la capacitat de fer coses.
Les demències frontotemporals no són una única malaltia neurològica, sinó una família de malalties que tenen en comú la neurodegeneració i atròfia selectiva dels lòbuls frontals i temporals del cervell. Les seves principals formes clíniques són la demència frontotemporal variant conductual, l'afàsia primària progressiva agramatical i l'afàsia primària progressiva variant semàntica.
En canvi, l'Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa que provoca que el sistema nerviós no pugui realitzar la seva funció amb normalitat. Les persones que tenen la malaltia viuen de mitjana entre 8-10 anys des del diagnòstic, però la seva durada pot ser major, fins a 20 anys d’evolució.
Quines són les diferències en el tractament d'aquestes demències?
Amb la demència frontotemporal, igual que amb l'Alzheimer i altres malalties neurodegeneratives, no existeix una cura ni un tractament específic que pugui evitar que aquestes avancin, però sí tractaments que ajuden a controlar els seus símptomes.
Tractaments no farmacològics
Quant a l'abordatge no farmacològic de les demències frontotemporals, la gestió de les conductes implica comprendre que són símptomes de la malaltia, no trets del pacient, ja que els cuidadors poden tenir la sensació que el malalt "no és la persona que coneixien”. Per a l'apatia pròpia de la malaltia, existeixen estratègies proactives, com formular preguntes obertes i adaptar els entorns. Finalment, la logopèdia es recomana per a abordar les alteracions de la parla i recuperar les capacitats lingüístiques.
En el cas de l'Alzheimer, existeixen programes regulars d'exercicis mentals i físics, adaptats a les diferents fases de la malaltia, que demostren ser crucials per a alentir la declinació cognitiva. A més, mantenir una alimentació adequada i controlar factors de risc vascular contribueixen significativament al benestar del pacient.
Tractaments farmacològics
En el cas de la demència frontotemporal, els fàrmacs disponibles, centrats en opcions simptomàtiques, són els antidepressius que busquen estabilitzar emocions i facilitar la gestió de conductes desafiadores, i els antipsicòtics com la quetiapina, la risperidona i la olanzapina, que són útils en el control de símptomes conductuals.
Per a l’Alzheimer, hi ha dos grups de fàrmacs disponibles que actuen sobre les conseqüències del procés neurodegeneratiu. D'una banda, els inhibidors de la acetilcolinesterasa, com el donepezil, la rivastigmina i la galantamina, que proporcionen un alleujament simptomàtic, i la memantina, que mostra eficàcia en estadis moderats i greus, malgrat la possibilitat de causar marejos i confusió.
La confusió entre Alzheimer i demència frontotemporal, des d'una perspectiva científica, es pot atribuir a la diversitat de causes, la superposició de símptomes i la progressió gradual de les malalties. A més, són malalties que poden provocar un important impacte emocional tant per al pacient com per a la seva família, que poden veure com el caràcter i personalitat de la persona que la té canvia a conseqüència de la neurodegeneració.
