Amb l’arribada del bon temps, és habitual veure infants jugant sense sabates o adults que s’atreveixen a trepitjar la sorra, la gespa o fins i tot camins irregulars. Parlem amb el Dr. Sergi Sánchez, podòleg de l’Hospital Clínic Barcelona (Institut Clínic d'Especialitats Mèdiques i Quirúrgiques -ICEMEQ), per desmentir alguns dels mites més estesos sobre anar descalços.
Els beneficis de caminar descalç, especialment en infants
“Hi ha més beneficis que riscos a l’hora d’anar descalç”, explica el Dr. Sergi Sánchez. “Especialment en nens en edat de desenvolupament, caminar sense calçat per terrenys irregulars o sobre diferents estructures pot ser beneficiós”, ja que ajuda a estimular la musculatura del peu i la seva maduració funcional.
En aquest sentit, el podòleg destaca que caminar descalç reforça tant la musculatura intrínseca —la que comença i acaba al peu— com l’extrínseca, que connecta el peu amb la resta del cos.
Quan pot ser perjudicial? Poblacions de risc
Tot i els avantatges generals, el Dr. Sánchez adverteix que no és una pràctica recomanable per a tothom: “Hi ha pacients amb patologies concretes per als quals anar descalç no és correcte.”
Entre aquests, hi ha:
-
Persones amb peu artrític: són pacients que presenten artritis reumatoide i grans deformitats del peu: “Es recomana que el peu quedi recollit dins un suport per millorar l’estàtica i la dinàmica del peu.”
-
Pacients diabètics: “Són pacients amb una neuropatia associada, que tenen una pèrdua de sensibilitat i a més poden tindre un risc d'isquèmia, que vol dir que no arriba el flux sanguini adequadament i que pateixen una sèrie de lesions que no les senten.
-
Persones amb peus plans o amb peus buits (amb molt de pont): “Si tu tens un peu que estructuralment no funciona bé i el fem caminar i el fem moure's de forma lineal durant molt temps, cada passa que dones continua ajudant a que aquest peu es vagi deformant.” I afegeix: “Si caminem reiteradament amb el peu descalç, aquesta deformació que provoca el peu pla es manté en el temps. I el mateix passa quan tenim molt de pont.” En aquests casos, cal un tractament ortèsic específic.”
Lesions, infeccions i mites habituals
Fins i tot en persones sanes, el fet d’anar descalç comporta certs riscos. “Hi ha una incidència major en el risc d’infeccions bacterianes, micòtiques (fongs) o víriques en forma de berrugues”, indica el Dr. Sánchez.
També ens trobem amb pràctiques i teràpies d’ús freqüent per part d’un gran nombre de la població, com la reflexologia podal, de la qual el doctor en matisa l’eficàcia amb contundència: “No hi ha evidència científica sobre els resultats que ofereixen aquest tipus de professionals. Sabem que només arriba un nervi al peu que ve derivat del nervi ciàtic. Per tant, allò que diuen hi ha parts del peu que tenen relació directa, per exemple amb la zona renal o amb la zona del cap, anatòmicament és inexistent.”
No obstant això, contextualitza el següent: “Sí que és cert que el fet que et toquin els peus dona una satisfacció o una relaxació i que això és beneficiós a nivell més sistèmic, però no perquè es curin concretament patologies amb aquest tipus de teràpies.”
Circulació, metabolisme i estrès
A nivell circulatori, caminar —amb o sense sabates— té beneficis coneguts. El doctor explica que hi ha una estructura anomenada bomba de Lejars, un coixinet de greix a la planta del peu que, en caminar, ajuda al retorn venós i a millorar la circulació.” Però el Dr. Sánchez matisa: “El que realment beneficia no és tant si vas descalç o no, sinó el fet de caminar. És l’activitat física la que aporta beneficis, també hormonals i cognitius.”
Pel que fa al metabolisme o a la reducció de l’estrès, posa en dubte que existeixin estudis que demostrin un efecte directe del fet d’anar descalç: “Si et sents còmode i lliure, és lògic que et puguis sentir millor.” Però no per això podem afirmar que hi hagi un impacte científicament validat sobre aquests paràmetres.
Allò natural no sempre és sinònim de segur
“El que m’agradaria que quedés clar com a conclusió és que les coses naturals no sempre són les més segures”, afirma el Dr. Sánchez. “Hi ha pacients que es poden beneficiar de caminar descalç, però n’hi ha d’altres que no. I per a aquests últims, fer-ho pot ser el primer pas cap a lesions greus i severes.”
Des del Clínic, es recomana personalitzar sempre les recomanacions en funció de l’edat, la salut del peu i la patologia de base. Com en molts aspectes de la salut, el consell professional és clau per evitar riscos innecessaris i treure el màxim profit d’una pràctica tan senzilla —i complexa alhora— com caminar descalç.
