Les xarxes socials han convertit determinats procediments mèdics en tendències. Un dels exemples més recents és el canvi permanent del color dels ulls, que sovint es presenta com una intervenció senzilla i sense riscos. Tanmateix, els professionals alerten que darrere hi ha riscos importants per a la salut ocular, alguns dels quals poden ser greus i irreversibles.
Totes les tècniques disponibles comporten riscos
Actualment, existeixen tres procediments principals per modificar el color de l’iris amb finalitats estètiques. Es diferencien pel grau d’invasió, l’eficàcia i el perfil de seguretat, però tots poden generar efectes adversos. A més, en la majoria dels casos s’apliquen fora dels usos mèdics per als quals van ser dissenyats inicialment.
Queratopigmentació o tatuatge corneal
La queratopigmentació assistida per làser consisteix a crear un petit túnel circular a l’estroma de la còrnia, la capa transparent situada davant de l’iris, per injectar-hi pigments minerals que simulen el color desitjat.
Els estudis descriuen una bona estabilitat del color amb el pas del temps. Tot i això, no es tracta d’una tècnica exempta de riscos. S’han descrit casos de sensibilitat a la llum, limitacions del camp visual i pèrdua parcial del pigment. En algunes persones, el resultat pot semblar poc natural, amb un impacte estètic i psicològic negatiu. A més, aquesta tècnica pot dificultar l’exploració de l’interior de l’ull en futures intervencions quirúrgiques, com ara la cirurgia de cataractes.
Despigmentació de l’iris amb làser
Aquest procediment no afegeix color, sinó que aclareix el color natural de l’ull. Mitjançant un làser s’elimina el pigment de la superfície de l’iris, fet que deixa visibles les fibres internes, que habitualment presenten tonalitats grises o blavoses. És completament irreversible. El pigment eliminat no es recupera.
El canvi és progressiu i sovint requereix diverses sessions. Presenta, però, limitacions importants: no permet escollir un color concret, sinó únicament revelar el color subjacent natural. Entre els possibles efectes adversos s’ha descrit inflamació de l’iris i augment de la pressió intraocular. Aquests signes i símptomes són greus, requereixen tractaments agressius i poden arribar a deixar seqüeles irreversibles. A més, encara no hi ha evidència científica sòlida sobre la seva seguretat a llarg termini fora d’entorns clínics molt controlats.
Implants d’iris cosmètics
És el procediment més controvertit i el que presenta un risc més elevat. Consisteix a col·locar una pròtesi de silicona de color davant de l’iris natural, a la cambra anterior de l’ull. Tot i que permet un canvi de color immediat i molt marcat, s’associa a una elevada taxa de complicacions greus.
S’han documentat casos de glaucoma, inflamació ocular greu, hemorràgies internes, cataractes i danys corneals que poden acabar requerint un trasplantament de còrnia. En moltes persones és necessari retirar l’implant, de vegades anys després de la intervenció. A més, aquests dispositius no disposen de l’aprovació dels principals organismes reguladors internacionals.
Per què algunes persones decideixen canviar-se el color dels ulls?
Tot i que aquests procediments es van desenvolupar inicialment per tractar alteracions oculars que afectaven la visió o l’aspecte normal de l’ull, actualment nou de cada deu persones que s’hi sotmeten ho fan per motius exclusivament estètics.
En aquesta decisió hi intervenen factors psicològics i socials. En alguns casos hi influeixen exigències professionals, especialment en l’àmbit de la imatge. En d’altres, qüestions identitàries, com el desig d’assemblar-se a altres membres de la família. També hi poden intervenir dinàmiques socials, com les preferències de la parella o la voluntat d’encaixar i evitar discriminacions.
Les xarxes socials han tingut un paper determinant en aquest fenomen, ja que el relat, sovint de persones famoses i influencers, tendeix a minimitzar o ocultar els riscos reals.
Alternatives segures per a un canvi estètic
Per a les persones que volen modificar l’aspecte dels ulls amb el mínim risc possible, les lents de contacte cosmètiques continuen sent l’opció més segura. Històricament, tant els canvis estètics com els trastorns del color de l’iris s’han abordat de manera conservadora amb aquest mètode.
A diferència dels procediments quirúrgics, les lents de colors no alteren de manera permanent l’anatomia ocular. Tot i que requereixen una higiene adequada i un ús responsable per evitar infeccions, no comporten riscos tan greus com els anteriors procediments descrits.
El canvi permanent del color dels ulls pot semblar una opció atractiva des del punt de vista estètic, però quan es tracta de la salut visual, qualsevol decisió ha d’anar acompanyada d’informació rigorosa, assessorament mèdic especialitzat i una valoració dels possibles riscos a curt i llarg termini.
INFORMACIÓ DOCUMENTADA PER:
Dr. Marc Figueras-Roca, Servei d’Oftalmologia de l’Hospital Clínic Barcelona
