Temes de Salut

Com explicar la mort als nens?

Moltes famílies eviten parlar de la mort als seus fils per protegir-los del possible dolor o patiment. Per això, acaben donant explicacions errònies sobre la mort que poden dificultar que els nens desenvolupin les eines necessàries per afrontar-la en el futur. A més a més, no tenir una explicació els porta a inventar la seva pròpia resposta que, a vegades, pot ser pitjor que la realitat. Llavors, quina és la forma correcta d’explicar la mort als menors? La resposta és: depèn.  

Tens dubtes sobre aquest tema? Envía'ls aquí

Font: brainson.org

La mort és l’única certesa que tots els éssers humans comparteixen. No obstant això, la societat sol viure d’esquena a ella. És curiós que s’utilitzi la paraula mort per referir-se a determinats estats com “morir-se de fred o de riure” i, en canvi, no s’utilitza quan algú mor, sinó que es digui “ens ha deixat” o “se n’ha anat”.  

Els menors tenen una curiositat innata respecte a la mort: forma part dels seus jocs des de petits i, sovint, la inclouen en les seves històries i fantasies. Es calcula que, quan un nen arriba als 18 anys, ha presenciat prop de 18.000 morts en contes, pel·lícules, videojocs, etc.  

Tens dubtes sobre aquest tema? Envía'ls aquí

Les famílies intenten protegir als seus fils del possible dolor o patiment, per això, acaben donant explicacions errònies sobre la mort o no parlen d’ella. No abordar el tema fa que els nens i nenes visquin aquestes inquietuds en soledat, sense poder compartir els seus sentiments i, a més a més, es dificulta que adquireixin les eines emocionals necessàries per poder afrontar futurs esdeveniments. Quan als nens no se’ls explica alguna cosa, però ho volen saber, solen inventar les seves pròpies teories, perquè els angoixa quedar-se sense explicacions. Allò que inventen dependrà de la seva edat i de la seva maduresa emocional, però, a vegades, pot ser pitjor que la realitat.   

Tots els nens, per poder entendre la mort, necessiten comprendre uns conceptes clau: que la mort és irreversible, que és universal, que és inevitable i que, quan algú mor, les funcions corporals es detenen. Alguns d’aquests conceptes no els poden entendre quan són molt petits, però els adquireixen més endavant. De fet, s’ha estudiat amb detall quina és la seva comprensió en funció de la cada edat.  

Els bebès fins als dos anys perceben l’absència de la persona morta si és una persona de referència, com la mare o el pare, i mostraran inquietud i canvis en els hàbits d’alimentació o de son. Es recomana mantenir les seves rutines, horaris i espais estables, tal com estaven abans de la pèrdua, perquè això els donarà seguretat.  

En el cas dels nens i nenes d’entre dos i cinc anys, encara entenen la mort com quelcom temporal, reversible i per causes externes. En aquestes edats el pensament és concret i literal, per tant, s’ha d’anar amb compte amb utilitzar eufemismes com “se n’ha anat”, o “ha emprès un viatge” perquè ho interpretaran literalment. És freqüent que facin moltes preguntes concretes i repetitives que és important contestar amb sinceritat.  

Quan ja tenen entre sis i deu anys, poden començar a percebre la mort com un fet irreversible i universal, per tant, poden començar a tenir-li por, ja que entenen que també els pot passar a ells. Poden experimentar sentiments de culpa i les preguntes que formulen són més complexes, per exemple què passa amb el cos quan algú mor. Per tant, en aquesta etapa és fonamental explicar la mort de l’ésser estimat explicant les causes que l’han provocat i establint un diàleg de confiança perquè puguin preguntar tot el que vulguin.  

Els preadolescents, entre els 11 i els 13 anys, ja entenen plenament el que significa la mort, la reacció que provoca en els altres i el significat dels ritus funeraris. En aquestes edats és important remarcar missatges tranquil·litzadors per a ells. Per exemple, que, encara que la mort dolgui, es pot seguir endavant. És molt important compartir sentiments i parlar-los-hi d’experiències prèvies de dol que s’hagin superat.  

Per últim, els adolescents, a partir dels 13 anys, tenen plena consciència de què és la mort i poden formar-se una explicació tant biològica com filosòfica. Així mateix, tenen plena comprensió de la seva pròpia mort i poden pensar en ella amb major o menor angoixa. En aquesta edat, solen  necessitar donar la seva opinió i exposar les seves teories sobre la mort. Se’ls ha de parlar sobre com aquesta pèrdua els afectarà i és molt important que se’ls pregunti la seva opinió respecte als rituals de comiat i com volen participar-hi.  

En definitiva, la reacció d’un menor o adolescent davant la pèrdua d’un ésser estimat dependrà de molts factors com el vincle amb el mort, la manera com viu la seva família aquesta pèrdua, la seva edat i maduresa emocional, així com el seu caràcter. Però sigui quina sigui la situació, les recomanacions són mantenir-se el més obert i sincer possible en tractar l’esdeveniment amb ells i, en cas que siguin més grans, permetre que s’expressin o participin en el comiat de l’ésser estimat si així ho desitgen.  

Autores: Elena Font i Marta Sánchez, psicòlogues clíniques, Servei de Psiquiatria i Psicologia de l'Hospital Clínic de Barcelona i Equip d'Atenció Psicosocial a Persones amb malaltia avançada (EAPS Clínic).

Les autores d'aquest article respondran dubtes sobre com afrontar el processos de dol. Tens dubtes sobre aquest tema? Envía'ls aquí