Per què moltes mares triguen tant a demanar ajuda?
Tot i la intensitat del patiment, moltes dones no busquen ajuda professional fins que la situació està molt avançada. Aquesta demora respon a diversos factors.
La dificultat per identificar què està passant
La depressió postpart es pot confondre amb altres situacions com el cansament extrem, la dificultat d’adaptació o el maternity blues, una tristesa transitòria habitual els primers dies. A més, des de dins, resulta molt difícil reconèixer que es tracta d’un problema de salut que necessita atenció.
L’estigma, la culpa i el paper de l’entorn
Quan una mare intenta expressar el seu malestar, sovint rep respostes benintencionades però poc útils. Dir-li que és normal pot fer que interioritzi que el problema és ella. Aquesta interpretació genera culpa i vergonya, i porta moltes dones a callar. El resultat és un patiment silenciós que es prolonga en el temps.
La por d’haver de deixar la lactància
Un dels motius més freqüents per evitar demanar ajuda és la por que el tractament impliqui deixar de donar el pit.
Moltes mares associen la medicació psiquiàtrica amb la incompatibilitat amb la lactància. Aquesta percepció pot retardar la consulta mèdica. Tanmateix, la major part dels fàrmacs antidepressius són compatibles amb la lactància materna.
La manca de preguntes en l’àmbit sanitari
Durant el postpart, les dones tenen contacte freqüent amb professionals sanitaris. No obstant això, si les visites se centren només en aspectes físics, el malestar emocional pot passar desapercebut.
Moltes dones no expliquen espontàniament el que senten. Una pregunta directa i empàtica pot facilitar que expressin el malestar.
