El cas, que s’està tractant de manera coordinada entre els serveis sanitaris, no ha generat cap altre contagi fins al moment.
“No cal generar una gran alarma amb relació a això. Aquestes soques tampoc són més contagioses que les altres i sovint ho són una mica menys.” ha explicat el Dr. Julià González, especialista en Microbiologia Clínica de l’Hospital Clínic Barcelona.
Què és la tuberculosi XDR-TB?
La XDR-TB és una forma de tuberculosi resistent a múltiples medicaments. Concretament, és resistent als fàrmacs de primera i segona línia, i almenys a un dels medicaments del grup A, com la bedaquilina o el linezolid. A Catalunya, aquest tipus de casos són excepcionals i, segons Salut, en els darrers cinc anys no se n’havia detectat cap.
La detecció d’aquest cas ha estat possible gràcies a la col·laboració entre els serveis assistencials, els professionals de vigilància epidemiològica i els agents comunitaris de salut dins del programa MACIP, orientat a detectar casos difícils d'identificar per raons de vulnerabilitat social.
Un cas vinculat a l’abandonament del tractament
El pacient, resident a Catalunya i amb un historial de vulnerabilitat social, va ser diagnosticat inicialment de tuberculosi el 2022. Tot i començar el tractament, no el va seguir de forma continuada. Aquesta discontinuïtat va provocar que el bacteri desenvolupés resistència als fàrmacs. La persona, que durant un temps va estar il·localitzable, està actualment ingressada i rep tractament especialitzat. Segons el Departament de Salut, el pacient ja no és contagiós.
“Molts cops aquests casos estan relacionats amb tractaments previs que no han estat fets o complerts de manera adequada. Això fa que els bacteris es tornin resistents”, ha explicat el doctor González. “Per això és tan important seguir el tractament complet.”
Salut ha realitzat un seguiment de contactes i, fins ara, no s’ha detectat cap altre cas relacionat amb aquesta variant. Això reforça el missatge de tranquil·litat: no hi ha risc per a la població general.
“No s’ha de patir. La immensa majoria dels casos, si el tractament és l’adequat i es compleix, es curen”, ha recordat el doctor González.
La tuberculosi, una malaltia present però controlada
Tot i que la tuberculosi no ha desaparegut, la seva incidència a Catalunya es manté en valors relativament baixos. L’any 2023, es van notificar 12,3 casos per cada 100.000 habitants, segons dades oficials. Durant la pandèmia de la COVID-19, es va produir un descens en la notificació, que posteriorment es va estabilitzar. Actualment, la tendència és a una disminució lenta però sostinguda.
“A Catalunya diagnostiquem cada cop menys casos, i això és gràcies a les bones mesures de control”, ha explicat González. “Tenim programes consolidats tant a Barcelona com a la resta de l'estat, i també a nivell europeu.”
La importància del diagnòstic precoç i l’adhesió al tractament
El diagnòstic ràpid i l’inici del tractament són claus per evitar la transmissió de la malaltia. Un dels principals reptes en el control de la tuberculosi és l’abandonament del tractament quan el pacient es comença a sentir millor.
“El tractament dura sis mesos i és fonamental completar-lo. Si no es fa, poden aparèixer recaigudes i resistències”, ha alertat González.
Aquest cas puntual de tuberculosi XDR posa en relleu la importància dels sistemes de vigilància, però no representa una amenaça per a la salut pública. La col·laboració entre serveis clínics, epidemiològics i comunitaris ha estat decisiva per controlar el cas de forma eficaç.
La detecció d’un cas de tuberculosi extremadament resistent a Catalunya és una situació excepcional que ha estat abordada amb rapidesa i eficiència. Gràcies als protocols de salut pública i al treball conjunt de diversos professionals, la situació està controlada i no s’ha produït cap altre contagi. La millor eina continua sent el diagnòstic precoç i el seguiment adequat del tractament.
INFORMACIÓ DOCUMENTADA PER:
Dr. Julià González, especialista en Microbiologia Clínica. Hospital Clínic Barcelona.
