«L’estudi confirma aquest augment del risc i ajuda a comprendre millor quins factors influeixen en els problemes de salut mental dels fills de pacients», explica Josefina Castro Fornieles, coordinadora del treball, cap del grup Psiquiatria i psicologia de la infància i l’adolescència de l’IDIBAPS, directora de l’Institut de Neurociències del Clínic i investigadora de l’àrea de Salut Mental del CIBER (CIBERSAM). La recerca s’ha dut a terme conjuntament amb l’Hospital Gregorio Marañón de Madrid, on la investigadora principal ha estat Dolores Moreno.
L’estudi ha fet un seguiment durant quatre anys de fills i filles de pacients amb esquizofrènia o trastorn bipolar, en comparació amb un grup de control format per progenitors sense aquestes patologies. La investigació ha inclòs 238 menors d’entre 6 i 17 anys, que van ser avaluats a l’inici i al final d’aquest període. S’hi van analitzar variables com els diagnòstics psiquiàtrics de pares i fills, el nivell socioeconòmic familiar, l’edat dels progenitors en el moment del naixement del fill i la presència de símptomes subclínics relacionats amb l’esquizofrènia o el trastorn bipolar.
Elena de la Serna, investigadora del Clínic-IDIBAPS i del CIBERSAM, i primera signant de l’article, detalla: «Mentre que els fills de persones amb esquizofrènia presenten un risc més elevat de trastorn per dèficit d’atenció, trastorns innovadors i símptomes psicòtics subclínics, els fills de pacients amb trastorn bipolar mostren una major prevalença de trastorns de l’estat d’ànim, dèficit d’atenció i símptomes bipolars subclínics. A més, els patrons de símptomes varien en funció del diagnòstic parental».
L’estudi també destaca factors que poden mitigar aquest risc. Així, un millor funcionament psicosocial dels pares i un nivell socioeconòmic més elevat s’associen amb una menor presència de problemes de salut mental en els fills, cosa que subratlla la importància de les intervencions familiars i socials.
Aquest treball, que forma part del projecte BASYS, reforça la importància de fer un seguiment a llarg termini dels fills de pacients amb malalties mentals greus i planteja la necessitat de dissenyar estratègies preventives per a aquestes poblacions d’alt risc. «Tot i que calen estudis amb mostres més àmplies, aquesta recerca contribueix a comprendre millor els mecanismes de transmissió intergeneracional de la vulnerabilitat als trastorns mentals durant la infància i l’adolescència», conclou l’equip investigador.
Article de referència:
De la Serna E, Moreno D, Sugranyes G, Camprodon-Boadas P, Ilzarbe D, Bigorra A, et al. Effects of parental characteristics on the risk of psychopathology in offspring: a 4-year follow-up study. Eur Child Adolesc Psychiatry. 2025.
