Temes de Salut

El confinament va tenir un impacte negatiu en la salut mental de les dones embarassades i postpart tractades al Clínic

Una enquesta realitzada a les dones ateses a la Unitat de Salut Mental Perinatal del Clínic ha mostrat que va empitjorar la seva salut mental durant el confinament, tant en el cas de dones embarassades com postpart. La majoria presentaven més tristesa i preocupació pel futur que abans i van trobar a faltar un major seguiment i suport per part del sistema sanitari. 

Font: Pixabay

Des de la Unitat de Salut Mental Perinatal del Clínic s’ha fet un estudi, per saber com ha afectat la pandèmia de la COVID-19 i la situació de confinament a les dones embarasses o a les que tenien un bebè en aquest període i que havien estat ateses en aquesta Unitat.  

L’estudi es va fer en forma d’enquesta a través del correu electrònic. L’objectiu era saber com havia viscut aquesta època aquest col·lectiu, centrant-se en l’aspecte emocional, ja que l’embaràs i el postpart són etapes de la vida especialment vulnerables per a la salut mental de les dones.  

Més de 90 dones van respondre l’enquesta. La seva mitja d’edat era de 37 anys i la majoria tenien parella estable i estudis universitaris. Gran part de les enquestades (un 70%) ja havien donat a llum mentre que el 30% restant estaven embarassades en aquell moment.  

Les preguntes feien referència a diferents aspectes relacionats amb les etapes de l’embaràs i el postpart i les percepcions de les dones en cadascuna. En el cas de les embarassades durant la pandèmia, un 40% de les enquestades manifestaven tenir molta ansietat i por respecte al moment del part. D’altra banda un 48% de les que havien tingut al seu nadó durant el confinament qualificaven l’experiència de part com a desagradable i traumàtica. A més, gran part de les dones (40%) creien que el confinament havia tingut una gran influència sobre aquesta mala experiència.  

Pel que fa al benestar emocional, un 60% de les dones va manifestar haver sentit més tristesa i més irritabilitat i, gairebé un 80% d’elles, més inquietud de l’habitual. També un 75% d’elles sentien molta més preocupació pel futur.  

En cas d'estar embarassada, la majoria creien que la situació de confinament havia empitjorat el seguiment de la seva gestació, reduint la oportunitat de fer-se proves i visites, ja que en molts casos es va haver d’interrompre el seguiment presencial que s’estava realitzant. En general, entre un 30 i un 40% de les dones sentien que havien rebut menys suport del que haurien necessitat per part del serveis d’atenció primària i en general pel sistema sanitari públic (seguretat social).  

Resultat de l’escala de depressió  

Les participants a l’estudi també van respondre el qüestionari de l'Escala de Depressió Post-Part d'Edinburg (EPDS).  L’escala d’Edimburg és una eina que es va crear per a la detecció de la depressió en l’etapa perinatal.  

La puntuació màxima de l’escala és 30, però si una persona obté una puntuació per sobre dels 11 punts durant l’embaràs i per sobre de 13 en el postpart, indica sospita de depressió. 

En el cas de les participants d’aquest estudi, un 40% de les dones van obtenir una puntuació superior a 11 punts i un 36%  superior a 13. La major part de les dones que van obtenir puntuacions altes es trobaven en el postpart, tenien una pitjor relació amb la parella, havien patit un empitjorament de la situació del seu habitatge en el confinament i percebien rebre  menys ajuda per part de la família i parella.  

Aspectes positius  

En l’últim apartat de l’enquesta es preguntava a les mares participants què els havia estat més útil i valoraven positivament durant aquest període. La majoria van mencionar la possibilitat d’haver mantingut el seguiment tant psicològic com de psiquiatria, com un dels aspectes que mes les havia ajudat a controlar el malestar.  

Tot i això, moltes destacaven que haguessin volgut fer més visites i controls presencials, tant a salut mental com a la resta de dispositius de salut per al seguiment de l’embaràs o el postpart. 

Informació documentada per: Dra. Alba Roca, psiquiatra, i Dra. Lluïsa Garcia-Esteve, Cap de la Unitat Salut Mental Perinatal de l’Hospital Clínic de Barcelona.