Temes de Salut

El desconeixement de la insuficiència cardíaca per part dels pacients, principal causa de reingrés

L'hospitalització a causa de la insuficiència cardíaca no ha disminuït en els darrers anys, sinó que s'ha mantingut i fins i tot ha augmentat. Atès l'avançat coneixement mèdic que es té d'aquesta malaltia, per què segueix succeint això? Diferents estudis conclouen que una de les principals raons és que els pacients no comprenen la seva pròpia malaltia.

Imatge d'arxiu de l'Institut Clínic Cardiovascular, Hospital Clínic. Fotògraf Francisco Avia

L'hospitalització per insuficiència cardíaca no ha disminuït en els últims anys i fins i tot, en alguns casos, segueix augmentant. També hi ha una taxa elevada de reingrés dels pacients al cap d'un mes de rebre l'alta hospitalària, cosa que empitjora el seu pronòstic. En molts casos, l'evolució d'aquesta malaltia es caracteritza per un cercle viciós d'empitjorament de símptomes, descompensació aguda, hospitalització i posterior estabilitat i alta.

Un exhaustiu estudi que analitza nombroses publicacions en aquest àmbit, conclou que hi ha cinc raons principals per a l'ús freqüent dels serveis de salut en pacients amb insuficiència cardíaca. En primer lloc, les causes principals de l'elevada taxa de reingressos es deuen a un mal seguiment del tractament o a un seguiment irregular que, en molts casos, es pren només davant l'aparició de símptomes. D'altra banda, l'estudi observa que entre els pacients hi ha un desconeixement general dels signes i símptomes que indiquen que s'està patint una descompensació cardíaca. Els fets anteriors es poden resumir en una única causa general: el pacient no comprèn degudament el pla de tractament i, per tant, tampoc comprèn bé la seva malaltia. En darrer lloc, s'ha detectat, en algunes ocasions, una falta de comunicació entre els professionals de l'hospital i els metges d'atenció primària, la qual cosa tampoc ajuda a millorar els dubtes del pacient.

La insuficiència cardíaca és una malaltia crònica i progressiva que repercuteix en la qualitat de vida de les persones que la tenen perquè limita les seves possibilitats de dur a terme activitats de la vida diària. Els principals símptomes que manifesta el pacient són un cansament inusual al realitzar un esforç, respiració fatigosa per l'estancament de líquids en els pulmons, tos seca i persistent i falta de gana. A més, la reducció de aportació sanguínia a el cervell pot causar també sensació de mareig o confusió.

Perquè el pacient comprengui i identifiqui aquests símptomes, i poder així trencar el cercle d'altes i ingressos hospitalaris, hi ha els programes d'insuficiència cardíaca enfocats, principalment, a aconseguir controlar la malaltia i retardar el seu progrés. Per aconseguir-ho, s'ha de proporcionar al pacient una atenció multidisciplinària que inclogui un seguiment periòdic per ajustar el tractament en funció de la situació clínica.

Algunes de les recomanacions per aconseguir un millor coneixement de la insuficiència cardíaca són: l'educació del pacient i també de la família, implicant-los en la seva autocura i tractament, assegurar que el pacient reconeix els símptomes d'alerta de la descompensació cardíaca i proporcionar-li un contacte directe amb un professional sanitari de referència a la Unitat d'Insuficiència Cardíaca, l'hospital o el centre de salut on sigui tractat. També és recomanable donar-li la possibilitat al pacient de visitar l'hospital de dia per a controls o per a la realització d'una intervenció ràpida davant l'aparició dels primers símptomes de descompensació cardíaca i, així, evitar ingressos.

A més, és important insistir en els canvis de l'estil de vida que han d'incorporar aquests pacients per prevenir l'avanç de la malaltia, com la ingesta adequada de líquids, realitzar exercici físic de forma moderada, portar una dieta baixa en sal, evitar fumar o beure alcohol ...

D'aquesta manera, apoderant el pacient perquè pugui prendre les regnes de la seva malaltia, es pot disminuir la incidència d'ingressos, cosa que evitaria que evolucionés la malaltia, es reduiria la mortalitat i que milloraria la seva qualitat de vida.

Autora: Josefina Casal, infermera especialista en trasplantament cardíac, Institut Clínic Cardiovascular.