Temes de Salut

El tabaquisme empitjora el seguiment del tractament d’oxigenoteràpia en pacients amb MPOC

Seguir les indicacions dels professionals i el tractament és important per millorar la supervivència dels pacients.

L’oxigenoteràpia crònica domiciliària (OCD) és una de les teràpies més habituals per als pacients amb Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC), una de les malalties respiratòries més comunes, causada pel consum de tabac.

Els pacients amb MPOC presenten una inflamació crònica dels pulmons que obstrueix les vies respiratòries. Els bronquis es tanquen el que disminueix el pas de l'aire. Com a conseqüència, la majoria dels pacients tenen dificultats per respirar i sovint presenten hipoxèmia crònica, és a dir, oxigen baix a la sang. Diversos estudis dels anys vuitanta demostren una major supervivència dels pacients amb malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) tractats amb OCD.

El tractament amb oxigenoteràpia està recomanat en el cas de  pacients amb MPOC que presenten oxigen en sang arterial (PaO2) inferior a 55 mmHg o entre 55 i 60 mmHg, els que cursen un augment de glòbuls vermells per volum sanguini (poliglobúlia), cardiopatia i insuficiència cardíaca. Els estudis, per tant, no donen suport a l’ús d’OCD per a pacients amb MPOC amb un nivell normal d’oxigen a la sang. L’OCD ha de ser prescrita per personal sanitari especialitzat, segons les necessitats cada pacient.

Als pacients amb hipoxèmia crònica (PaO2 ≤ 55 mm Hg) se’ls recomana l’ús d’OCD durant un mínim de 15 a 16 hores al dia i quantes més hores millor, fins i tot 24 hores al dia, ja que s’associa a una major supervivència. A curt termini, l’administració d’oxigen pot millorar la hipoxèmia en sang i  també influeix en l’augment de l’activitat física del pacient.

Tot i els beneficis àmpliament demostrats d’aquesta teràpia, alguns estudis demostren que existeix un elevat incompliment en els pacients fumadors. En concret, l’estudi fa referència a les hores d’ús de l’oxigenoteràpia que mostra una relació entre ambdós factors: els pacients amb MPOC que continuen fumant realitzen menys hores d’OCD.

Per tots aquests motius, s’ha conclòs que és imprescindible assegurar un compliment adequat de l’OCD i abandonar l’hàbit tabàquic per tal que els tractaments prescrits siguin efectius i aconseguir un bon control de la malaltia pulmonar obstructiva crònica.