Temes de Salut

El tractament amb Tocilizumab en pacients trasplantats de ronyó redueix la mortalitat per COVID-19

En un estudi retrospectiu en 80 pacients trasplantats renals amb la COVID-19, el tractament amb tocilizumab demostra un descens d'un dels marcadors d'inflamació (la proteïna PCR) i s'associa amb una major supervivència.

Fotografia: Francisco Avia

Els pacients amb malaltia renal crònica avançada, i especialment aquells que requereixen tractament renal substitutiu, com el trasplantament renal o la diàlisi, són susceptibles a agafar infeccions i la COVID-19 no ha estat una excepció. Per tractar a aquells que presenten distrès respiratori a causa de la COVID-19 s'ha vist que el Tocilizumab pot ser efectiu.

La majoria dels pacients amb malaltia renal crònica i que, a més, requereixen de tractament renal substitutiu (TRS) són pacients especialment susceptibles de contraure diferents infeccions. Aquestes persones solen presentar múltiples malalties alhora, i el seu sistema immunitari és força més fràgil que el d'una persona sana. Per aquests motius, durant la pandèmia per SARS-CoV-2 és important avaluar a aquests grups de pacients específics per poder dissenyar protocols per al seu control i tractament.

Amb aquest propòsit la Societat Espanyola de Nefrologia (SEN) va obrir el març passat un registre per a pacients que reben tractament renal substitutiu (TRS). En només tres setmanes es van registrar un total de 868 pacients en TRS amb infecció per de SARS-CoV-2 confirmada per PCR. Els pacients en TRS infectats procedeixen majoritàriament de les tres regions més afectades per la COVID-19 a Espanya com: Madrid (36%), Catalunya (18%) i Castella-la Manxa (12%). Els pacients que reben TRS més afectats per la COVID-19 són els que es tracten amb hemodiàlisi (63%), seguits dels pacients trasplantats renals i, en menor freqüència, els pacients en diàlisi peritoneal. Un de cada tres pacients havia tingut contacte amb algun altre infectat per COVID-19.

Vuit de cada deu pacients en tractament renal substitutiu que es van infectar per COVID-19 van requerir ingrés hospitalari, dels quals el 8% va haver de ser ingressat en una Unitat de Cures Intensives. El 23% dels pacients afectats van morir. Els principals factors de risc associats a una major mortalitat eren l'edat avançada, el desenvolupament de pneumònia i el tractament renal substitutiu amb hemodiàlisi.

El registre de la SEN ha permès que es duguin a terme posteriors sub-estudis, entre els quals destaca l'anàlisi de 80 pacients trasplantats renals i infectats per COVID-19 que van presentar la síndrome de distrès respiratori agut. En aquest estudi, que compta amb la participació de el Servei de Nefrologia i Trasplantament Renal de l'Hospital Clínic de Barcelona, ​​els pacients van rebre tractament amb tocilizumab, un potent fàrmac antiinflamatori indicat en el tractament de malalties cròniques com l'artritis reumatoide. S'estudien aquest tipus de tractaments antiinflamatoris perquè, en els casos greus de COVID-19, pot produir-se una tempesta de molècules que afavoreixen la inflamació (citocines), pel que la seva bloqueig s'ha considerat una potencial diana terapèutica.

Els resultats han evidenciat que els pacients trasplantats renals amb destret respiratori agut van presentar una elevada mortalitat (32,5%). Entre ells, els que tenien edat molt avançada i els que presentaven marcadors elevats d'inflamació de forma persistent van ser els que van tenir una major mortalitat. Per contra, el descens d'un dels marcadors d'inflamació (la proteïna PCR), després de l'administració de tocilizumab es va associar amb una major supervivència. Tocilizumab podria, per tant, ser efectiu per controlar la tempesta de citocines en pacients trasplantats renals amb COVID-19, però es requereixen més estudis per comprovar-ho.

La realització d'aquest tipus d'estudis és fonamental per conèixer el risc específic de diferents grups de pacients i establir, així, mecanismes de protecció davant possibles rebrots. Així com per poder dur a terme les estratègies terapèutiques i de seguiment més adequades en cada cas.

Autor: Dr. Miquel Blasco, Servei de Nefrologia i Trasplantament Renal; Institut Clínic de Nefrologia i Urologia