Temes de Salut

Els mètodes de cribratge per a la detecció del Càncer de Coll d’Úter (CCU) són prou efectius?

• El Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer (IARC) recull en un manual una revisió de tota la literatura escrita sobre les tècniques i mètodes de cribratge i seguiment existents per a la detecció del Càncer de Coll d’Úter (CCU), la segona causa de mort per càncer en dones en edat reproductiva.

• Aquest manual avalua l’efectivitat de cada prova de cribratge en la disminució de la incidència i mortalitat per aquest càncer i té per objectiu contribuir amb el propòsit de la OMS pel 2030 d’eliminar el càncer de coll uterí.

El càncer de coll uterí representa el segon càncer més comú en dones en edat reproductiva i la segona causa més freqüent de mort per càncer en aquest grup poblacional

El càncer de coll uterí (CCU) o cèrvix és el segon càncer més freqüent entre les dones joves i en pràcticament el 100% dels casos està causat pel virus del papil·loma humà (VPH). Les eines més efectives de les que es disposa per prevenir-lo són: la citologia vaginal, prova utilitzada per a la detecció precoç de possibles lesions precursores del càncer de coll d’úter, la prova del VPH que es proposa en les noves guies com a prova primària de cribratge, i la vacunació.

Recentment, la OMS s’ha fixat com a repte aconseguir l’eliminació del càncer de coll d’úter com a problema de salut pública. S’entén com a “eliminació”, una incidència per aquesta patologia inferior a 4 per cent-mil casos. Per assolir aquest horitzó, la OMS ha establert que l’any 2030 tots els països han d’haver aconseguit tres fites: un 90%  de les noies adolescents vacunades, un 70% de les dones d’entre 35-45 anys cribrades i tractar el 90% dels casos positius en el cribratge. Es parla de cribratge quan es detecta una malaltia en individus sense signes o símptomes.

Per tal de començar a treballar en aquesta direcció, el Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer (IARC) va convidar un grup d’experts, a fer una revisió crítica de tota l’evidència científica existent, respecte a l’eficàcia de les proves utilitzades per al cribratge del càncer de coll d’úter en la disminució de la seva incidència i mortalitat. Aquest manual ha estat el punt de partida per a l’actualització de la guia clínica de la OMS en línia amb l’objectiu d’aconseguir l’eliminació d’aquesta patologia, que representa el segon càncer més comú en dones en edat reproductiva i la segona causa més freqüent de mort per càncer en aquest grup poblacional.

Es van revisar les estratègies de cribratge utilitzades arreu del món: la citologia, la prova del VPH, la visualització cervical amb àcid acètic (VIA) i colposcòpia, i la citologia basada en la tinció Romanovsky-Giemsa.

La citologia cervical o prova del Papanicolau és un mètode que consisteix en fer un raspat de la zona del coll d’úter per obtenir cèl·lules, que posteriorment es tenyeixen amb un colorant i s’estudien amb el microscopi. La citologia ha estat la base del programes clàssics de cribratge i ha permès reduir la incidència i mortalitat pel càncer de cèrvix. Malgrat això, la citologia presenta una sensibilitat subòptima, ja que hi ha dones amb lesió a les que no se’ls hi detecta amb citologia.

A diferència de la citologia, la prova del Virus del Papiloma Humà (VPH) és molt sensible. Estudis publicats han evidenciat que disminueix la incidència i mortalitat per càncer de coll d’úter. Ara bé, la majoria de dones joves que presenten una prova de detecció del VPH positiva no desenvolupen una lesió cancerígena. La prova del VPH pot detectar la presència del virus, estigui actiu o no, o bé detectar activitat viral, que informa si el virus està actiu i s’està replicant. Per realitzar aquestes proves de VPH es pot utilitzar la mateixa mostra de la citologia o realitzar una auto-presa de mostra.

Una altra de les proves de cribratge, utilitzada sobretot en els països de renda baixa és la visualització amb àcid acètic (VIA, per les seves sigles en anglès). Un procediment que s’usa per veure el cèrvix després de l’aplicació d’àcid acètic, i provoca canvis de coloració en zones on hi ha una lesió premaligna. Malgrat la sensibilitat i especificitat de la VIA, aquesta és inferior a altres proves de cribratge, però presenta l’avantatge que permet fer un tractament immediatament després de la valoració (screen and treat). Això evita pèrdues de seguiment (moltes dones no poden tornar a la consulta) i facilita el tractament precoç.

En països amb més recursos econòmics, les dones amb alteracions  severes o persistents de les proves de cribratge són remeses a colposcòpia. Es tracta d’una eina per veure el cèrvix a gran augment després de l’aplicació d’àcid acètic i permet orientar en quina àrea del coll uterí cal fer una biòpsia si s’observa lesió. En funció del diagnòstic s’indica seguiment o es realitza el tractament.

Per últim, la citologia basada en la tinció Romanovsky-Giemsa és una tècnica que es practica en alguns estats de la Unió Soviètica. Té un cost menor que el Papanicolau però poca sensibilitat i especificitat, i hi ha poca evidència de la seva efectivitat en la reducció de la incidència i mortalitat.

La IARC posa en evidència quines proves es realitzen i quina és la seva efectivitat en la reducció de la incidència de càncer de coll uterí i el risc de mort associat a aquesta patologia. Aquest consens, IARC l’ha recollit en un manual que sortirà publicat el proper any, però que ja ha estat resumit en una recent publicació al New England. La Dra. Marta del Pino, de l’Institut Clínic de Ginecologia, Obstetrícia i Neonatologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, i la Dra Silvia de Sanjosé, de ISGlobal, han format part del grups d’experts de la IARC i en són coautores.

Continguts relacionats