Contràriament al que tothom pensa, la pell no és l’òrgan més gran del cos, sinó que ho és el tub digestiu. La pell mesura dos metres quadrats, però l’intestí, si el despleguéssim ocuparia dues pistes de tenis. El cos té 60 trilions de cèl·lules i l’intestí 10 vegades més, ja que conté la microbiota, un conjunt de microorganismes, principalment bacteris que produeixen substàncies protectores. Per això, no és descabellat que dues terceres parts del sistema immunitari es trobin al budell, el lloc més exposat a patògens i altres microorganismes.
Microbiota protectora
El tub digestiu és un òrgan gran i complex, on es produeixen el 80% de les defenses, i està estretament connectat amb el cervell. Hi ha malalties, com la SIDA, produïda pel virus de la Immunodeficiència Humana (VIH) que destrueix el sistema immunitari de l’intestí. En aquests casos, una microbiota favorable pot millorar la resposta a la infecció. També en el tractament del càncer, els pacients responen molt millor si tenen una microbiota favorable, i el mateix passa amb la resposta a les vacunes.
Una dieta sana, com la mediterrània, que és variada i rica en fibra (aliments d’origen vegetal) afavoreix l’equilibri de la microbiota; augmenta el nombre de bacteris beneficiosos i redueix la inflamació, que està darrere de la major part de malalties.
El tub digestiu, en connexió amb la microbiota, regula molts processos de l’organisme que poden afectar a malalties com el lupus, l’artritis, l’Alzheimer, entre altres condicions com l’ansietat i depressió.
Què són els probiòtics i els prebiòtics?
Quan hi ha un desequilibri en aquesta microbiota, per exemple, quan s’han pres antibiòtics, quan hi ha problemes inflamatoris o diarrea inespecífica es recomana prendre probiòtics.
Els probiòtics són microorganismes vius com bacteris o fongs que es troben de manera natural en aliments fermentats com quefir, kombucha, xucrut, encurtits, sopes miso, tempeh, iogurt o mató, i que es poden prendre com a suplement mitjançant comprimits.
S’ha demostrat que aquests microorganismes s’incorporen a la microbiota i ofereixen protecció davant de patògens. Això ocorre perquè produeixen substàncies que els combaten, en pacients immunodeprimits, però, és necessària recomanació mèdica ja que el probiòtic podria arribar a comportar-se com un agent patogen.
Els prebiòtics, en canvi, són substàncies que s’ingereixen a través de la dieta, principalment polisacàrids i oligosacàrids que s’utilitzen com ingredients alimentaris en els cereals, la xocolata o productes làctics. Alguns exemples són la inulina, la lactulosa o l’oligofructosa, aquesta última es troba de manera natural en aliments com el blat, la ceba, els plàtans, la mel, l’all o el porro.
Millor microbiota, millor salut
Quan una persona té una dieta variada i augmenta el consum d’aquests productes prebiòtics, s’ha vist que la seva microbiota s’enriqueix amb microorganismes protectors i diversos com virus, bactèries i fongs que ajuden al sistema immunitari a combatre les infeccions. La presència d’una microbiota sana i diversa s’ha associat amb un millor estat de salut, tant físic com mental.
Informació documentada per:
Andrea Aira Gómez, microbiòloga i investigadora doctoral del Servei de Microbiologia de l'Hospital Clínic de Barcelona.
