Temes de Salut

Fer exercici serveix per prevenir la diabetis i reduir la mortalitat cardiovascular

L'activitat física és important per a la prevenció i el tractament de la diabetis tipus 2, però, existeixen maneres molt diferents de fer exercici i és important poder definir la seva intensitat i durada per poder fer recomanacions específiques. Avui en dia, en canvi, les recomanacions de les que disposem són força generals. Un estudi recent, que fa un seguiment durant dècades a milers de persones, aporta per primera vegada informació sobre la relació entre diabetis i exercici a llarg termini.

Imagen: pxfuel

Segons l'OMS, per millorar la nostra salut hauríem de realitzar com a mínim 150 minuts d'exercici moderat i 75 minuts d'exercici intens a la setmana. Per poder conèixer l'efecte real que té l'exercici físic sobre la prevenció de la diabetis hauríem de disposar de dades a llarg termini, és a dir, el resultat de seguiments de més de deu anys. Fins ara, aquesta informació és pràcticament inexistent a causa de la dificultat de dur a terme un estudi durant tant de temps en un grup nombrós de persones.

Tampoc està ben definit l'efecte que diferents tipus d'exercici físic tenen sobre el risc cardiovascular, un cop ja ha aparegut la diabetis. En aquest sentit, un estudi publicat recentment a la revista Diabetología aporta unes observacions molt interessants.

L'objectiu d'aquesta investigació era determinar si l'exercici físic servia realment per prevenir la diabetis a llarg termini i, en cas d'haver desenvolupat ja diabetis, si prevenia la mortalitat per causes cardiovasculars. Aquest és un treball amb un seguiment llarg, de tres dècades, que es va iniciar a Anglaterra a 1985-1988 i va finalitzar el 2017, després de diverses avaluacions intermèdies. Inclou un elevat nombre de persones (9987) sense diabetis en el moment de la inclusió en l'estudi.

Durant el període de seguiment es va valorar en set ocasions el grau d'activitat física mitjançant un qüestionari. Es preguntava sobre la freqüència i la durada de l'exercici, quantificant la seva intensitat, que es va classificar com a moderat, que correspondria a ballar o nedar de forma suau; o vigorós, com seria córrer, jugar a tennis etc.

Dels 9.987 participants, 1.553 van desenvolupar diabetis tipus 2. Al comparar aquelles persones que no practicaven cap activitat física a l'inici de l'estudi amb aquelles que realitzaven exercici moderat o intens (independentment de la freqüència o durada), els que feien esport van presentar un 15% menys de risc de desenvolupar diabetis tipus 2. Aquesta diferència es mantenia després d'ajustar els resultats tenint també en compte els diferents factors sociodemogràfics, ambientals i de salut.

Entre els participants de l'estudi que havien desenvolupat diabetis, aquells que practicaven exercici moderat o vigorós van presentar un risc de mortalitat clarament inferior, fins un 39% de reducció. La mortalitat per causes cardiovasculars es va reduir en aquells que realitzaven una activitat equivalent o superior a la recomanada per l'OMS, és a dir 150 minuts d'exercici moderat i uns 75 minuts d'exercici intens per setmana.

Aquest treball és rellevant perquè demostra que l'exercici físic té un clar efecte positiu sobre el risc de desenvolupar una diabetis tipus 2 a llarg termini, una malaltia crònica i que pot donar lloc a un gran nombre de complicacions clíniques. Un altre punt interessant de la investigació és que l'efecte protector de l'activitat física sobre la salut s'observa fins i tot amb graus d'exercici inferiors als recomanats per l'OMS, el que demostra que qualsevol exercici té un efecte positiu.

Per tots aquests motius, una vegada més es demostra la importància cada vegada més gran de l'exercici físic en la salut. Tant és així que s'hauria de animar a tota la població a que el practiqui, cada un en la mesura que li sigui possible.

Autor: Dr. Enric Esmatjes, endocrinòleg de l'Institut Clínic de Malalties Digestives i Metabòliques de l'Hospital Clínic de Barcelona.