Una intervenció formativa dirigida a professionals sanitaris millora de manera significativa la manera com aquests tracten els pacients amb fibril·lació auricular. Així ho demostra un estudi publicat recentment a la revista Nature Medicine, promogut per la Societat Europea de Cardiologia i amb participació de dos investigadors del Clínic-IDIBAPS en el comitè directiu de l’estudi: Lluís Mont, cap del grup de recerca de Biopatologia i tractament de les arítmies cardíaques de l’IDIBAPS; i Eduard Guasch, cap del grup de recerca d’Arrítmies i activitat física de l’IDIBAPS i cardiòleg de l’Hospital Clínic de Barcelona i cap de la Unitat de Fibril·lació Auricular de l’Hospital Clínic.
L’assaig clínic multicèntric STEEER-AF ha avaluat l’impacte d’un programa educatiu estructurat en 70 centres de sis països europeus, entre ells Espanya. En total, s’hi van incloure 1.732 pacients amb fibril·lació auricular. L’objectiu era determinar si una programa de formació online d’unes poques hores, dirigit a professionals sanitaris millora el compliment de les recomanacions clíniques sobre prevenció d’ictus i control del ritme cardíac.
Els resultats mostren que la formació té un efecte positiu clar en el control del ritme: l’adhesió a les guies va augmentar del 21,4% al 33,9% als centres on els professionals van rebre el programa formatiu, mentre que als centres sense formació no es va modificar significativament. Tot i que també va millorar la manera en que es prevenien els ictus, aquesta milloria va ser de menor magnitud i insuficient per a ser considerada significativa.
“Els resultats posen de manifest que, tot i tenir recomanacions molt clares, la seva aplicació en la pràctica clínica continua sent subòptima. Però també demostren que la formació continuada dels metges i resta de personal sanitari pot marcar una diferència significativa”, explica Lluís Mont.
L’estudi STEEER-AF conclou que, tot i que encara hi ha un llarg camí per recórrer, la formació dels professionals és una eina efectiva per reduir la bretxa entre l’evidència científica i la pràctica clínica en la fibril·lació auricular.
Per Eduard Guasch, “aquest estudi reforça la necessitat d’invertir en programes educatius ben dissenyats i continuats per millorar la qualitat assistencial i, en definitiva, els resultats en salut”.
