Temes de Salut

La manera com es comuniquen els professionals amb les persones amb diabetis influeix en els resultats del tractament

El llenguatge pot tenir un fort impacte en les percepcions i comportaments de les persones. S'ha demostrat que hi ha formes de comunicació sobre diabetis que poden ser més efectives per a la motivació i seguiment del tractament de les persones amb diabetis.

Diferents estudis han demostrat que en el llenguatge es troba el nucli de la percepció social, la identitat personal i els estereotips. En les persones amb diabetis la forma de comunicació juga un paper important en el compromís, la conceptualització de la diabetis, els resultats del tractament i el benestar psicosocial.

L'Associació Nord-americana d'Educadors en Diabetis (AADE) juntament amb la Societat Americana de Diabetis (ADA) han elaborat un article resum de les recomanacions en l'ús del llenguatge per a professionals sanitaris. Aquestes recomanacions indiquen quina és la millor manera de dirigir-se als pacients. Així mateix, recomanen com parlar sobre la diabetis a altres professionals i al públic en general.

El grup de treball recomana basar-se en tres principis clau en la comunicació amb i sobre les persones amb diabetis. Per començar, tenir en compte que la diabetis és una malaltia complexa i viure amb ella i amb el seu tractament és una experiència que involucra molts factors i variables. D'altra banda, cal evitar perpetuar l'estigma que històricament s'ha vinculat al diagnòstic de diabetis, que pot contribuir a l'estrès i als sentiments de vergonya i judici. I finalment i com a recomanació principal, utilitzar sempre un llenguatge que faciliti l'empoderament del pacient, que es basi en les fortaleses de la persona. Aquesta simple acció pot millorar la comunicació i millorar la motivació, la salut i el benestar de les persones amb diabetis.

Per això, els investigadors proposen canvis concrets en el llenguatge. Aquests suggeriments es focalitzen en reemplaçar el llenguatge amb connotacions potencialment negatives. D'aquesta manera, es recomana referir-se als pacients com a persones amb diabetis i no com diabètics, per evitar etiquetar a algú com una malaltia. També es proposa substituir imperatius com "ha de fer" o "no ha de fer" per suggeriments, per evitar així el paternalisme. Finalment, els investigadors recomanen parlar de "reduir riscos" en lloc de "prevenir" per intentar que les persones no se sentin culpabilitzades si tot i el seu esforç desenvolupen complicacions.

Aquest treball suposa una oportunitat de reflexionar per als professionals de la salut sobre el llenguatge utilitzat en relació amb la diabetis. El llenguatge és el principal vehicle per compartir el coneixement i la comprensió de conceptes. Les paraules es transformen immediatament en significats quan les persones escolten o llegeixen, i aquests significats poden afectar la forma en què una persona es veu a si mateixa. Utilitzar un llenguatge educatiu i que empodera fomenta l'aprenentatge i una millor presa de decisions en persones afectades per aquesta complexa malaltia.