L’article demostra que els canvis observats al cap de pocs mesos ajuden a predir si l’arrítmia pot reaparèixer i mostra, per primera vegada, beneficis directes sobre el múscul cardíac.
El treball, publicat a la revista Circulation, ha estat coordinat pel Dr. Ivo Roca, cardiòleg especialista en arrítmies de l’Hospital Clínic Barcelona i investigador del grup Biopatologia i tractament de les arítmies cardíaques de l’IDIBAPS, i hi han participat diversos professionals de la Secció d’Arrítmies del Clínic i de la Secció d’Imatge Cardíaca del Servei de Cardiologia del ICCV.
Què és la taquicàrdia ventricular?
La taquicàrdia ventricular (TV) és una arrítmia en què els ventricles —les cavitats inferiors del cor— bateguen de manera molt ràpida i desorganitzada.
Aquest ritme accelerat redueix la capacitat del cor per bombar sang de manera eficaç i pot provocar palpitacions, mareig, dificultat respiratòria, pèrdua de consciència i fins i tot risc vital si no es tracta.
En la majoria de casos, la TV apareix en persones amb malaltia cardíaca estructural, especialment després d’un infart. En aquestes situacions, el teixit cicatricial que queda al múscul cardíac pot afavorir la formació de circuits elèctrics anòmals que desencadenen l’arrítmia.
L’ablació mitjançant radiofreqüència és una de les principals opcions terapèutiques per reduir aquestes arrítmies, però se sap poc sobre com evoluciona la cicatriu en els mesos i anys posteriors al procediment i si aquests canvis es podien relacionar amb l’efectivitat del tractament.
Analitzar l’evolució de la cicatriu després de l’ablació
Per donar resposta a aquestes qüestions, l’equip investigador va estudiar de manera prospectiva 51 pacients sotmesos a la seva primera ablació de taquicàrdia ventricular. A tots ells se’ls va realitzar una ressonància cardíaca abans de l’ablació, una segona ressonància als 3–6 mesos de l’ablació i una tercera als 18–24 mesos.
Això va permetre analitzar com evolucionava la cicatriu en el temps i com es relacionaven aquests canvis amb l’aparició de noves arrítmies.
Canvis duradors en la cicatriu després de l’ablació
Els resultats mostren que l’ablació produeix una homogeneïtzació de la cicatriu, és a dir, una organització més estable del teixit cicatricial que redueix el risc que es generin noves arrítmies, i que es manté en el temps.
Els principals canvis observats van ser:
- Un augment de la part més densa de la cicatriu, com a conseqüència del mateix procediment.
- La zona de teixit intermedi, un teixit més vulnerable a generar arrítmies, es va reduir de manera progressiva durant els dos anys següents.
- Els canals de conducció, que actuen com a “passadissos” elèctrics capaços de provocar taquicàrdia ventricular, van disminuir de manera marcada després de l’ablació i es van mantenir estables en el temps.
Aquests resultats suggereixen que els canvis induïts per l’ablació són duradors i contribueixen a estabilitzar el substrat elèctric del cor.
La ressonància de control permet anticipar recurrències
Un dels resultats més rellevants de l’estudi és que la ressonància realitzada entre els 3 i 6 mesos proporciona informació que permet anticipar el risc de recurrència.
Els pacients que presentaven dos o més canals de conducció en aquest primer control tenien un risc significativament més alt de tornar a tenir episodis de taquicàrdia ventricular durant el seguiment. En canvi, aquells que mostraven una reducció marcada d’aquests canals tenien una evolució clínica més favorable.
“Aquest resultat posiciona la ressonància postablació com una eina clau per personalitzar el seguiment i ajustar el tractament en funció del risc individual”, explica el Dr. Roca.
Remodelat ventricular: un benefici afegit
A més dels efectes sobre la cicatriu, l’estudi va observar un descens significatiu del volum del ventricle esquerre en els controls a llarg termini. Aquest resultat indica un remodelat estructural positiu, fins i tot en pacients que van presentar alguna recurrència. Aquesta és la primera vegada que es demostra aquest important benefici a llarg termini en un estudi clínic a nivell mundial.
Aquest possible benefici afegit podria deure’s a la reducció de la càrrega arrítmica després de l’ablació i obre noves línies de recerca sobre l’impacte d’aquests procediments en la funció cardíaca.
Implicacions per al maneig de la taquicàrdia ventricular
L’estudi aporta nova evidència sobre el paper de la ressonància cardíaca com a eina no invasiva per:
- avaluar l’impacte de l’ablació,
- comprendre com evoluciona la cicatriu,
- identificar precoçment el risc de recurrència,
- i adaptar de manera personalitzada el tractament.
“Es tracta del primer treball que analitza de manera sistemàtica l’evolució de la cicatriu a llarg termini després d’una ablació de taquicàrdia ventricular, oferint informació valuosa per millorar l’atenció d’aquests pacients”, conclou Ivo Roca.
Referència de l’estudi:
Roca-Luque I, Garre P, Vázquez-Calvo S, Ortiz-Pérez JT, Prat-González S, Perea RJ, Falzone PV, Guichard JB, Regany-Closa M, Althoff TF, Guasch E, Tolosana JM, Arbelo E, Sánchez-Somonte P, Quinto L, Borràs R, Domingo R, Niebla M, García-Alvarez A, Sitges M, Brugada J, Mont L, Porta-Sánchez A. PAM-VT 2 Study: Long-Term Scar Evolution and Ablation Lesion Assessment by Late Gadolinium Enhancement Cardiac Magnetic Resonance After Ventricular Tachycardia Ablation. Circulation. 2026 Mar 24;153(12):874-886. doi: 10.1161/CIRCULATIONAHA.125.074748.
