«Mai havia vist dones que perdessin tant el cabell com jo»

Quan va començar a notar les primeres zones sense cabell, la Irene no va pensar que pogués tractar-se d'una alopècia. "La paraula alopècia l'associava als homes i a la vellesa", recorda Irene, pacient amb alopecia areata.

Les primeres plaques van aparèixer cap al 2017. Eren petites i localitzades, i amb el tractament va aconseguir recuperar el cabell. Però després de la pandèmia, la situació va canviar. 

Va tornar al metge i va iniciar nous tractaments amb corticoides i infiltracions, que van permetre una nova recuperació. Tanmateix, el 2022 va patir una recaiguda molt més agressiva. "En molt pocs dies vaig perdre tot el cabell.", explica.

Què és l'alopècia?

L'alopècia és un trastorn que provoca la pèrdua de cabell o de pèl en diferents zones del cos a causa d'una alteració del cicle natural de creixement del fol·licle pilós. Pot afectar el cuir cabellut, però també les celles, les pestanyes, la barba o altres parts del cos.

Hi ha tipus d'alopècia molt diferents, amb causes i evolució diverses. “Existeixen diversos tipus de tractaments. Depèn del cas ens permeten actuar, o bé, frenant la caiguda o intentant recuperar el cabell, com és el cas de la Irene.” explica la Dra. Andrea Combalia.

De manera general, les alopècies es classifiquen en dos grans grups:

• Alopècies no cicatricials: el fol·licle pilós es manté intacte, de manera que el cabell pot tornar a créixer. És el cas de l'alopècia areata, l'alopècia androgènica (femenina i masculina) o l’efluvi anagen pèrdua de cabell associada a la quimioteràpia i, finalment l’efluvi telogen.
• Alopècies cicatricials: la inflamació destrueix de manera irreversible el fol·licle pilós, fet que impedeix que el cabell torni a créixer, com l’alopècia frontal fibrosant.

Cada alopècia necessita un diagnòstic específic

La pèrdua de cabell pot tenir causes molt diferents: genètiques, hormonals, immunològiques, inflamatòries, metabòliques o relacionades amb alguns medicaments.

Per aquest motiu, és important que cada cas sigui valorat de manera individualitzada. El diagnòstic inclou una exploració del cuir cabellut i, quan és necessari, proves complementàries que permeten identificar el tipus d'alopècia i establir el tractament més adequat.

En les formes autoimmunes, com l'alopècia areata, actualment existeixen noves opcions terapèutiques que han ampliat de manera significativa les possibilitats de tractament.

Més enllà d'una qüestió estètica

Tot i que sovint es percep com un problema estètic, l'alopècia pot tenir un impacte important en el benestar emocional i la qualitat de vida.

La pèrdua de cabell pot afectar l'autoestima, la manera com una persona es relaciona amb els altres i la percepció que té de la seva pròpia imatge. En el cas de les dones, aquest impacte acostuma a ser especialment intens perquè socialment la pèrdua de cabell continua sent poc visible i envoltada d'estigma.

Conviure amb l'alopècia

L'alopècia és una malaltia que sovint evoluciona en forma de brots i recaigudes. Algunes persones recuperen el cabell de manera espontània o amb tractament, mentre que en d'altres la pèrdua pot progressar fins a afectar tot el cuir cabellut o altres zones del cos.

Avui, la pacient comparteix la seva experiència per donar visibilitat a una realitat que moltes dones encara viuen en silenci.

El seu testimoni recorda la importància de consultar davant una pèrdua de cabell persistent o sobtada. Un diagnòstic precoç permet identificar la causa de l'alopècia i iniciar el tractament més adequat, alhora que ofereix suport davant l'impacte emocional que aquesta malaltia pot comportar.

Escolta el capítol complet: