Alopècia androgènica femenina

Què és l’alopècia androgènica femenina?

L’alopècia androgènica femenina és un tipus d’alopècia no cicatricial que es presenta habitualment com una pèrdua difusa i progressiva del cabell a la regió central del cuir cabellut. Manté, en general, la línia frontal d’implantació i genera l’eixamplament característic de la ratlla central, descrit en la classificació de Ludwig o en l’escala de Sinclair.

La prevalença de l’alopècia androgènica femenina augmenta amb l’edat, especialment a partir dels 40 anys i després de la menopausa. Tot i així, també es pot manifestar en dones joves i fins i tot des de la pubertat.

Signes i símptomes de l’alopècia androgènica femenina

Els signes de l’alopècia androgènica femenina es caracteritzen per l’afinament progressiu del cabell i la disminució de la densitat a la zona superior del cuir cabellut. És freqüent l’eixamplament de la ratlla central i una major visibilitat del cuir cabellut, mentre que la línia frontal sol conservar-se. A diferència de la masculina, la pèrdua de cabell és més difusa i rarament provoca zones completament despoblades.

Causes de l’alopècia androgènica femenina

En el seu desenvolupament influeixen la predisposició genètica i factors hormonals. També s’associa a trastorns com la síndrome d’ovari poliquístic, alteracions de la tiroide, dèficit de ferro o nutricionals.

Diagnòstic de l’alopècia androgènica femenina

L’alopècia androgènica femenina es diagnostica amb l’exploració que fa l’especialista en observar el cuir cabellut. Per confirmar aquest diagnòstic s’utilitza una tècnica anomenada tricoscòpia, que permet comprovar la variabilitat en el gruix dels troncs pilosos, l’augment del nombre de fol·licles miniaturitzats, la disminució de la densitat i la presència d’unitats fol·liculars amb menys cabells.

Tratamiento de la alopecia androgénica femenina

El tractament combina locions o comprimits que ajuden a frenar la caiguda i a enfortir el cabell (minoxidil tòpic o oral) amb antiandrògens en dones sense contraindicació i sota supervisió mèdica; la correcció dels dèficits existents, així com teràpies complementàries destinades a millorar la qualitat fol·licular (mesoteràpia, plasma ric en plaquetes). En casos concrets, també es pot valorar el trasplantament capil·lar com a intervenció reconstructiva.