Alopècia areata

Què és l’alopècia areata?

L’alopècia areata és un tipus d’alopècia no cicatricial que es presenta com una caiguda sobtada i ben delimitada del cabell en forma de plaques que poden ser úniques o múltiples i que, en alguns pacients, conflueixen o progressen cap a graus més extensos d’afectació.

És una malaltia relativament freqüent i afecta entre l’1–2% de la població, i pot aparèixer a qualsevol edat, des de la infància fins a l’edat adulta, mostrant un curs variable amb períodes d’activitat i remissió.

Signes i símptomes de l’alopècia areata

Sovint es manifesta en forma de plaques que solen ser asimptomàtiques, tot i que alguns pacients noten un discret picor (pruïja), sensació de tensió o molèsties prèvies a la caiguda del cabell.

Causes de l’alopècia areata

La seva aparició es deu a una reacció del sistema immunitari contra el propi fol·licle pilós. És a dir, es produeix un atac autoimmune mediat per limfòcits T contra el fol·licle pilós quan es troba en fase de creixement (anàgena). Hi influeixen la predisposició genètica, la presència d’altres malalties autoimmunes i situacions d’estrès emocional.

Diagnòstic de l’alopècia areata

La prova fonamental per diagnosticar l’alopècia areata és la tricoscòpia. Aquesta tècnica permet identificar:

• Pèls en signe d’exclamació: són cabells fins a la base i més gruixuts a la punta, senyal que el fol·licle està danyat.
• Punts grocs: porus plens de greix i restes de queratina.
• Punts negres: restes de cabells que s’han trencat a nivell de la pell.
• Pèls curts en creixement: senyal que hi ha activitat al fol·licle.

Aquests signes permeten saber en quin moment es troba la malaltia, així com el seu grau d’inflamació.

Tractament de l’alopècia areata

El tractament s’adapta a l’extensió i la severitat de l’alopècia. Pot incloure medicaments antiinflamatoris que s’injecten directament a la zona afectada (corticoides intralesionals) o tòpics potents en lesions localitzades, així com medicaments antiinflamatoris que actuen a tot el cos (corticoides sistèmics) en casos més extensos.

En els darrers anys, s’han desenvolupat medicaments anomenats inhibidors de la via JAK, com el baricitinib o el ritlecitinib, que han demostrat la seva eficàcia en el control de l’atac del sistema immunitari sobre el fol·licle i en la repoblació capil·lar.