Alopècia androgènica masculina

Què és l’alopècia androgènica masculina?

L’alopècia androgènica masculina és un tipus d’alopècia no cicatricial que es caracteritza per un aprimament progressiu del cabell, sobretot a les entrades (àrees frontotemporals) i a la coroneta (vèrtex), tal com es descriu en la classificació de Hamilton-Norwood. És la forma més comuna d’alopècia en homes i s’estima que més del 50% la desenvoluparà a partir dels 30 anys, augmentant la seva freqüència amb l’edat.

Signes i símptomes de l’alopècia androgènica masculina

Els signes de l’alopècia androgènica masculina inclouen el retrocés progressiu de la línia frontal del cabell, l’afinament del pèl i la pèrdua de densitat a la zona superior del cuir cabellut i a la coroneta. En etapes més avançades, apareixen zones amb una pèrdua marcada de cabell a la part frontal i superior, mantenint-se generalment el pèl als laterals i a la nuca.

Causes de l’alopècia androgènica masculina

La causa de l’alopècia androgènica es deu a l’acció de les hormones masculines (andrògens —especialment la dihidrotestosterona) sobre els fol·licles pilosos en persones que tenen una predisposició genètica. Els antecedents familiars són un dels principals factors de risc.

Diagnòstic de l’alopècia androgènica masculina

L’alopècia androgènica masculina es diagnostica amb l’exploració que fa l’especialista en observar el cuir cabellut. Per confirmar aquest diagnòstic s’utilitza la tricoscòpia, una prova que permet comprovar la variabilitat en el gruix dels troncs pilosos, l’augment del nombre de fol·licles miniaturitzats, la disminució de la densitat i la presència d’unitats fol·liculars amb menys cabells.

Tot i que aquest tipus d’alopècia està relacionat amb l’envelliment capil·lar, la seva progressió accelerada i el seu impacte funcional i estètic en el pacient justifiquen el seu tractament.

Tractament de l’alopècia androgènica masculina

El tractament inclou locions o comprimits que ajuden a frenar la caiguda i a enfortir el cabell (minoxidil tòpic o oral); medicaments que redueixen l’acció de certes hormones (antiandrògens tòpics i sistèmics com la finasterida o la dutasterida), així com teràpies complementàries destinades a millorar la qualitat fol·licular (mesoteràpia, plasma ric en plaquetes). En casos concrets, també es pot valorar el trasplantament capil·lar com a intervenció reconstructiva.