Preguntes freqüents de l'Alopècia

La caiguda del cabell pot deure’s a múltiples causes i no sempre indica una malaltia. Entre les més habituals hi ha els desajustos hormonals, la predisposició genètica, els processos inflamatoris del fol·licle pilós, l’estrès físic o emocional, els dèficits nutricionals, certes malalties sistèmiques i alguns medicaments. Cada tipus d’alopècia té un mecanisme diferent, per la qual cosa és fonamental una valoració dermatològica per identificar l’origen del problema i orientar el tractament adequat.

Depèn del tipus d’alopècia. Algunes, com l’efluvi telogen, són completament reversibles quan es corregeix el factor desencadenant. Altres, com l’alopècia areata, poden mostrar repoblació parcial o completa, tot i que amb un curs imprevisible. En el cas de les alopècies cicatricials, el cabell perdut no es recupera i l’objectiu terapèutic és frenar la inflamació per evitar que avanci. Un diagnòstic precoç és clau per millorar el pronòstic en tots els casos.

Sí. La caiguda diària d’entre 50 i 100 cabells forma part del cicle normal del fol·licle pilós. Tanmateix, es considera anòmal quan la caiguda s’intensifica de manera sobtada, supera clarament aquests valors o s’acompanya de pèrdua visible de densitat, canvis en el patró capil·lar (més fragilitat, afinament, etc.) o l’aparició de zones sense pèl. En aquests casos es recomana consultar amb un especialista.

L’estrès, tant físic com emocional, és un dels factors més reconeguts en la caiguda capil·lar. Pot desencadenar efluvis telògens, empitjorar alopècies prèvies i alterar l’equilibri del cicle fol·licular. Tot i que no sempre és l’única causa, gestionar l’estrès, mitjançant hàbits saludables, exercici, descans adequat i tècniques de regulació emocional, és un component important de l’abordatge global de l’alopècia.

Sí. El fol·licle pilós és una estructura metabòlicament molt activa i depèn d’un aport òptim de nutrients. Dèficits de ferro, vitamina D, zinc, vitamines del grup B o ingestes insuficients de proteïnes poden afavorir la caiguda. Mantenir una dieta equilibrada, rica en antioxidants, fruita, verdura, proteïnes de qualitat i greixos saludables ajuda a sostenir el creixement capil·lar i pot complementar el tractament mèdic.

Cal consultar quan la caiguda és sobtada o marcada, quan apareixen plaques sense cabell, quan hi ha picor, enrogiment o molèsties al cuir cabellut, o quan s’observa un aprimament progressiu del cabell sense causa aparent. També és recomanable consultar davant d’antecedents familiars d’alopècia o si la caiguda genera un impacte emocional significatiu. Una valoració precoç permet establir un diagnòstic precís i evitar que la situació progressi.

Cada alopècia té un origen i un mecanisme diferent, per la qual cosa no existeix un tractament universal. Per exemple, els antiandrògens són útils en l’alopècia androgènica, però no en l’alopècia areata; els corticoides intralesionals són eficaços en plaques d’areata, però no en efluvis; i les alopècies cicatricials requereixen tractaments antiinflamatoris específics i un seguiment estret. L’eficàcia depèn de seleccionar el tractament adequat per a cada pacient.

El minoxidil, tant tòpic com oral, és un fàrmac segur i àmpliament utilitzat. El seu principal efecte és prolongar la fase de creixement del cabell i augmentar-ne el gruix. Per mantenir els seus beneficis és necessari continuar el tractament, ja que en suspendre’l el cabell tendeix a tornar al seu estat previ. La pauta ha de ser individualitzada i supervisada per un dermatòleg per optimitzar-ne l’eficàcia i la tolerabilitat, així com per prevenir possibles efectes secundaris com la hipotensió.

Sí. L’alopècia no afecta la salut general ni limita les activitats quotidianes. Tanmateix, pot tenir un impacte emocional considerable, afectar l’autoestima o generar ansietat. Mantenir hàbits saludables, cuidar el cuir cabellut, seguir el tractament prescrit i, si cal, buscar suport psicològic o assessorament estètic poden ajudar a afrontar la malaltia i millorar el benestar.

El trasplantament capil·lar només està indicat en determinats tipus d’alopècia no cicatricial, com l’alopècia androgènica, i quan la malaltia està estabilitzada. No és adequat per a alopècies inflamatòries actives ni en l’alopècia areata activa o extensa. Una valoració dermatològica és essencial per avaluar la viabilitat del procediment, la qualitat de la zona donant i les expectatives del pacient.