La malaltia celíaca és una patologia immunomediada crònica desencadenada pel consum de gluten que, si no es diagnostica i es fa un seguiment correcte, pot associar-se a complicacions a llarg termini. Tot i que la informació disponible ha augmentat en els darrers anys, continuen sent freqüents alguns errors que poden retardar el diagnòstic o dificultar el control adequat de la malaltia.
Aquests són alguns aspectes que cal tenir en compte per millorar l’adherència al tractament i prevenir complicacions a llarg termini:
1. Iniciar la dieta sense gluten sense un diagnòstic confirmat
Un dels errors més habituals és retirar el gluten abans de completar l’estudi diagnòstic. Tot i que els símptomes digestius o generals poden millorar, aquesta decisió pot alterar els resultats de les proves i dificultar la confirmació de la malaltia celíaca.
El diagnòstic s’ha de fer sempre sota supervisió mèdica i ha d’incloure les proves necessàries mentre es manté el consum habitual de gluten.
2. Pensar que la malaltia celíaca només causa símptomes digestius
Durant molt de temps, la malaltia celíaca s’ha associat únicament a diarrea, dolor abdominal o pèrdua de pes ("símptomes clàssics"). Tanmateix, la majoria de vegades, sobretot en edat adulta, predominen les formes “no clàssiques”, amb símptomes digestius lleus i inespecífics i altres símptomes no digestius, com l’anèmia, el cansament persistent, les alteracions òssies o els canvis de l’estat d’ànim.
Aquesta variabilitat clínica explica per què la malaltia pot passar desapercebuda durant anys si no es té en compte aquesta diversitat de manifestacions.
3. Creure que petites quantitats de gluten no tenen importància
Un altre error freqüent és pensar que consumir gluten de manera ocasional o en petites quantitats no té conseqüències si no apareixen símptomes immediats. En la malaltia celíaca, fins i tot quantitats mínimes poden provocar dany intestinal, encara que no es percebin molèsties.
El tractament de la celiaquia requereix una dieta sense gluten estricta i mantinguda de per vida.
4. Subestimar la contaminació creuada
La contaminació creuada és una causa habitual de persistència de símptomes o de dany intestinal. Pot produir-se a la cuina domèstica, en restaurants o durant la manipulació d’aliments, fins i tot quan els ingredients són adequats.
Separar utensilis, extremar la higiene i conèixer els punts de risc ajuda a reduir aquest problema, especialment en els primers mesos després del diagnòstic.
5. L’ús de productes específics “sense gluten”
Els productes etiquetats com a “sense gluten” són una opció segura, però no han de ser la base exclusiva de l’alimentació. Una dieta equilibrada per a persones amb malaltia celíaca es basa principalment en aliments naturalment sense gluten, com fruites, verdures, llegums, carns, peixos i ous.
Això permet una alimentació més variada i redueix el risc de dèficits nutricionals.
6. No fer seguiment mèdic un cop iniciada la dieta
La millora clínica després de retirar el gluten pot donar una falsa sensació que no cal un seguiment posterior. Tanmateix, els controls periòdics permeten comprovar la correcta adherència a la dieta, avaluar la recuperació intestinal i detectar possibles mancances nutricionals.
El seguiment mèdic regular és necessari per confirmar una evolució correcta i detectar possibles complicacions.
7. Minimitzar l’impacte emocional i social
La malaltia celíaca no només implica canvis en l’alimentació, sinó també en la vida social, familiar i laboral. No tenir en compte aquest impacte pot generar frustració o sensació d’aïllament.
El suport social i l’educació sanitària faciliten normalitzar la malaltia i integrar-la de manera saludable en la dieta a llarg termini i en la vida quotidiana.
8. Informar-se a través de fonts no contrastades
Les “fake news” i els continguts no regulats a les xarxes socials i en mitjans no especialitzats poden generar confusió i sobreinformació. Algunes recomanacions no estan basades en evidència científica i poden conduir a restriccions innecessàries o a una falsa sensació de seguretat.
Davant de qualsevol dubte, és recomanable recórrer a fonts sanitàries fiables i contrastades, així com consultar amb professionals de la salut per a una millor orientació.
Evitar aquests errors freqüents facilita el control de la malaltia celíaca i millora la qualitat de vida de les persones afectades. El diagnòstic adequat, l’educació terapèutica i l’acompanyament de l’entorn són elements clau per conviure amb la malaltia de manera segura i sostenible.
Preguntes freqüents sobre la malaltia celíaca
Es pot curar la malaltia celíaca?
No. La malaltia celíaca és una patologia crònica, però es controla eficaçment amb una dieta sense gluten estricta i mantinguda de per vida. Amb un bon control, les persones afectades poden portar una vida normal.
És el mateix la malaltia celíaca que la intolerància al gluten?
No. La malaltia celíaca és una malaltia immunomediada que provoca dany a l’intestí prim. La intolerància al gluten no celíaca no produeix aquest dany i el seu maneig és diferent.
Es poden consumir petites quantitats de gluten?
No. Fins i tot quantitats molt petites de gluten poden causar inflamació i dany intestinal, encara que no apareguin símptomes evidents. Per aquest motiu, la dieta ha de ser estricta.
Cal fer controls mèdics si ja no hi ha símptomes?
Sí. El seguiment mèdic permet comprovar que la dieta es fa correctament, detectar dèficits nutricionals i prevenir complicacions, fins i tot quan la persona es troba bé.
La malaltia celíaca apareix només en la infància?
No. La malaltia celíaca es pot diagnosticar a qualsevol edat, tant en la infància com en l’edat adulta, fins i tot en persones sense símptomes clars.
INFORMACIÓ DOCUMENTADA PER:
Dra. Sabela Carballal, servei de Gastroenterologia de l’Hospital Clínic Barcelona
