On s’acumulen els microplàstics?
La descoberta més significativa de l’estudi és l'acumulació dels microplàstics en mostres “post mortem" de cervells humans. Això demostra la capacitat d’aquestes partícules per travessar la barrera hematoencefàlica, una capa protectora contra substàncies tòxiques, que fins ara només s'havia observat en models animals. Es tracta d’una situació preocupant, ja que trencar aquesta barrera pot tenir conseqüències potencials per a la salut cerebral.
A més, l'estudi també va trobar acumulació de microplàstics al fetge i al ronyó. Es tracta d’òrgans depuratius, que eliminen les substàncies nocives. Així doncs, aquesta troballa suggereix que el nostre organisme podria no tenir suficient capacitat per eliminar aquestes partícules i aquestes podrien persistir i/o acumular-se en el temps.
Implicacions per a la salut vascular i risc d’ictus
Un altre estudi recent, publicat a New England Journal of Medicine, va detectar microplàstics en les plaques de colesterol de pacients operats de les artèries caròtides, les principals artèries que subministren sang al cervell.
A l’entrar a l’organisme, els microplàstics produeixen reaccions inflamatòries i poden alterar el nostre metabolisme, augmentant la presència de factors oxidants. Aquests processos d’inflamació i oxidació poden danyar les artèries, afectant la salut vascular cerebral i, en conseqüència, podrien augmentar el risc d'ictus. Aquest risc s'afegeix als factors de risc clàssics com el colesterol, la diabetis, la hipertensió, el tabac o l'alcohol.
La dificultat de detecció en pacients: un repte per a la salut pública
Hi ha un gran problema en com estudiar i detectar aquests microplàstics a causa de la seva mida diminuta. Actualment, un repte per a la salut és desenvolupar nous mètodes per a detectar-los en circulació, i no només en mostres de teixits de persones difuntes, per poder avaluar millor com es transporten per l’organisme i els seus riscos.
