Les cèl·lules NK són un tipus de limfòcit que forma part del sistema immunitari que tenen, entre altres funcions, la capacitat de detectar i eliminar les cèl·lules canceroses. No obstant això, en alguns casos les defenses del mateix tumor eviten l'acció de les cèl·lules NK i permeten la proliferació de les cèl·lules canceroses. Ara, un estudi publicat a Nature Immunology, liderat per Aura Muntasell i Anna Rea de l'Institut de Recerca de l'Hospital del Mar, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra, en el que hi ha participat un equip investigador del Clínic-IDIBAPS, proposa una nova aproximació per reforçar a les cèl·lules NK en la seva lluita contra les cèl·lules tumorals. Per fer-ho han utilitzat CRISPR/Cas9, una eina d'edició genètica, per eliminar un gen en aquestes cèl·lules i fer-les resistents a la inhibició de les cèl·lules tumorals.
En models preclínics de tumors de càncer de mama HER2 positiu i de càncer colorectal metastàtic, l'objectiu era comprovar si les cèl·lules NK modificades tenien capacitat per superar els efectes negatius del TGF-β i l'Activina A, dues molècules que secreten les cèl·lules tumorals per inhibir les cèl·lules NK. Els resultats, d'aquest estudi en què hi han participat Manel Juan, cap del Servei d'Immunologia del Clínic i del grup Immunogenètica i immunoteràpia en la resposta autoinflamatòria i immunitària de l'IDIBAPS, i Francesc Balaguer, cap del Servei de Gastroenterologia i investigador del grup Oncologia gastrointestinal i pancreàtica de l'IDIBAPS, tan in vitro com en models de ratolins, demostren que les cèl·lules NK modificades genèticament podien arribar fins als tumors, penetrar-hi i destruir-los, és a dir, superaven la seva barrera protectora. Part de les mostres utilitzades per validar aquest enfocament s'han obtingut de pacients amb una variant patogènica genètica al gen SMAD4 que presenten una forma de poliposi gastrointestinal hamartomatosa i han representat un model rellevant per aquest estudi.
Per aconseguir aquests efectes, es va anul·lar un gen en concret, SMAD4, involucrat en la senyalització de TGF-β i Activina A. En eliminar SMAD4, les cèl·lules NK es van fer resistents a la inhibició per TGF-β, però continuaven tenint la resta de vies de senyalització disponibles. En col·laboració amb altres institucions, també es va comprovar que fer-lo servir en altres tractaments en desenvolupament que es basen en cèl·lules NK podia potenciar els seus efectes.
Fins ara, els tractaments basats en limfòcits NK havien tingut èxit en tumors hematològics, però no havien assolit el mateix nivell d'efectivitat en tumors sòlids. Aquestes cèl·lules NK genèticament modificades obren una gran oportunitat de tractament per pacients amb tumors sòlids que actualment són resistents a la immunoteràpia.
El treball, que ha comptat amb la col·laboració d'investigadors del Karolinska Institutet de Suècia, de l'empresa alemanya Miltenyi i de l'empresa holandesa Glycostem Therapeutics, s'ha desenvolupat en el context d'una xarxa europea. També ha disposat del suport d'investigadors de l'àrea de Càncer del CIBER (CIBERONC), de l'àrea de Malalties Hepàtiques i Digestives del CIBER (CIBERehd) i de l'àrea de Malalties Infeccioses del CIBER (CIBERinfec).