Principals trastorns mentals perinatals
Els principals trastorns mentals perinatals són:
-
Psicosi puerperal o postpart
-
Trastorn per estrès posttraumàtic perinatal
-
Trastorn obsessivocompulsiu (TOC) perinatal
Cal tenir en compte que qualsevol trastorn mental previ pot empitjorar en aquest període, amb especial risc de recaiguda pel trastorn bipolar. Per aquest motiu es recomana una atenció especialitzada per a prevenció i tractament.
La díada mare-nadó en la salut mental perinatal
En salut mental perinatal, la mare i el nadó es consideren una díada, és a dir, una unitat relacional estretament connectada. El benestar emocional de la mare influeix en el nadó, i les necessitats i el temperament del nadó també poden influir en l'estat emocional de la mare.
Per aquest motiu, l'avaluació clínica i el tractament no es centren únicament en la simptomatologia materna, sinó també en la qualitat de la relació mare-nadó, el vincle afectiu i les necessitats de tots dos. Aquest enfocament permet oferir una atenció més completa i millorar el pronòstic tant de la mare com de l'infant.
El part traumàtic i el trauma obstètric
L'experiència del part és diferent per a cada dona. En alguns casos, pot ser viscuda com un esdeveniment traumàtic, especialment quan hi ha una percepció de risc vital, pèrdua de control, manca d'informació, sensació de desemparament o experiències assistencials viscudes de manera negativa.
El concepte de trauma obstètric ha adquirit una rellevància creixent en els darrers anys i ha impulsat noves línies de recerca i programes assistencials específics orientats a la prevenció, detecció i tractament de les seves conseqüències psicològiques. Reconèixer l'impacte emocional del part és essencial per oferir una atenció respectuosa, centrada en la persona i sensible a les necessitats de cada família.
TEPT postpart: símptomes i detecció precoç
Algunes dones poden desenvolupar un trastorn per estrès posttraumàtic (TEPT) després d'un part viscut com a traumàtic. Cal diferenciar una mala experiència de part d'un TEPT. Aquest trastorn es caracteritza per la persistència de records intrusius, malsons, evitació de situacions relacionades amb el part, hipervigilància, irritabilitat o sensació constant d'amenaça.
El TEPT postpart pot dificultar el vincle amb el nadó, afectar la recuperació emocional de la mare i condicionar futures decisions reproductives.
La detecció precoç és especialment important perquè existeixen tractaments psicològics eficaços que poden afavorir una recuperació significativa.
La matrescència: què és i per què no és un trastorn
La maternitat implica una profunda transformació psicològica, emocional, corporal, relacional i social. Aquest procés rep el nom de matrescència i no és cap malaltia ni trastorn. És una etapa de canvi i adaptació que pot generar emocions molt diverses, incloent-hi dubtes, vulnerabilitat, cansament o sentiment d'ambivalència. Reconèixer aquesta experiència ajuda a normalitzar els canvis associats a la maternitat i a evitar la patologització de reaccions que formen part d'un procés vital esperable.
Al mateix temps, és important diferenciar aquests canvis normals de situacions que poden requerir valoració professional.
Senyals d'alerta després del part
És recomanable consultar a professionals de la salut quan apareguin símptomes que interfereixen en la vida quotidiana i/o que persisteixen en el temps:
-
Tristesa intensa o persistent
-
Dificultats importants per dormir que no s'expliquen només per la cura del nadó
-
Pensaments repetitius o intrusius que generen molt malestar
-
Dificultat per vincular-se emocionalment amb el nadó o per tenir-ne cura
-
Pèrdua marcada d'interès o plaer
-
Episodis d'eufòria, irritabilitat o augment excessiu d'energia
-
Confusió, desconnexió de la realitat o idees estranyes
-
Pensaments d'autolesió o de fer-se mal
Davant qualsevol dubte, és preferible consultar de manera precoç. Demanar ajuda és una forma de cura, tant per a la mare com per al nadó.
El paper de la parella i la xarxa de suport
La salut mental perinatal no és una qüestió exclusivament de la dona. La parella, la família, les amistats i la comunitat poden tenir un paper fonamental en l'acompanyament a la maternitat i en les cures compartides. Disposar d'una xarxa de suport sòlida s'associa amb una millor adaptació a la maternitat i la paternitat, una menor càrrega emocional i una millor evolució de la salut mental en general.
En cas de presentar un problema de salut mental previ o iniciat en aquest període, el suport de l'entorn en la detecció precoç de les dificultats emocionals i en l'acompanyament durant la recuperació és imprescindible.
La Unitat de Salut Mental Perinatal de l'Hospital Clínic
La Unitat de Salut Mental Perinatal de l'Hospital Clínic ofereix una atenció especialitzada, multidisciplinària i centrada en la díada mare-nadó. La integració entre obstetrícia, psiquiatria, psicologia clínica, infermeria especialitzada i pediatria permet abordar de manera coordinada les necessitats de cada família al llarg de tot el període perinatal, combinant assistència clínica, docència i recerca.
Per a més informació o per concertar una visita, podeu contactar amb la Unitat.
