Temes de Salut

Un dispositiu d’oxigenoteràpia millora la tolerància a l’esforç de pacients amb malalties pulmonars intersticials

Un dels components més importants del tractament de pacients amb malalties pulmonars intersticials, com la fibrosi pulmonar, és l’oxigenoteràpia. Tot i això, en realitzar un esforç físic, aquesta aportació d’oxigen pot resultar insuficient en molts casos. Per millorar aquesta situació, el Grup de Treball de Malalties Pulmonars Intersticials de l'Hospital Clínic ha posat a prova un nou dispositiu combinat de ventilació no invasiva (VNI) associada a l’oxigenoteràpia.

Imatge d'el dispositiu de ventilació no invasiu utilitzat en l'estudi del Grup de Treball de Malalties Pulmonars Intersticials de l'Hospital Clínic

Les malalties intersticials pulmonars es caracteritzen, en alguns casos, per inflamació i, en altres, per tendència a la fibrosi pulmonar, la qual comporta una pèrdua d’alvèols pulmonars (la part dels bronquis que permet l’entrada d’oxigen a la sang), i, per tant, aquest espai pulmonar queda ocupat per teixit fibrós que ja no és funcional. Tot això genera caiguda dels nivells d'oxigen arterial especialment quan es realitza activitat física, que tendeix a progressar amb l'evolució de la malaltia.

L’oxigenoteràpia al domicili suposa importants beneficis per als pacients amb malaltia intersticial el que permet millorar la concentració d’oxigen en la sang arterial. Aquesta teràpia consisteix en l´administració d´oxigen des d’un dipòsit o tanc, amb l’ajuda d’un aparell concentrador que finalment arriba al pacients a través d’unes cànules nasals. L’evidència científica demostra que l'administració d'oxigen durant més de 15 hores al dia millora la supervivència dels pacients que presenten insuficiència respiratòria crònica.

Tot i això, en alguns moments, com, per exemple, durant la realització d’esforç físic, els dispositius convencionals d’administració d’oxigen no es poden fer servir degut a la dificultat de transport. En aquests casos es poden utilitzar equips d'oxigenoteràpia portàtils, però degut a les limitacions de flux d´aquests sistemes el seu ús pot resultar insuficient per satisfer els requeriments d´oxigen dels pacients durant l´esforç.

Per aquest motiu, tenint en compte els diferents mecanismes que contribueixen a la insuficiència respiratòria en aquest conjunt de malalties es va plantejar l´efecte beneficiós d´un sistema de ventilació no invasiva (VNI) associat a l’oxigenoteràpia amb l´objectiu de millorar el volum pulmonar que el pacient realitza amb cada inspiració (volum corrent) i reduir el treball respiratori i la sensació d´ofec amb l´esforç.

El Grup de Treball de Malalties Pulmonars Intersticials de l'Hospital Clínic ha realitzat recentment un estudi on es compara l’oxigenoteràpia convencional amb l´ús d´un sistema combinat de ventilació no invasiva afegit al flux d´oxigen habitual dels pacients. Es va comprovar la seva eficàcia mentre es realitzava el test de la marxa de sis minuts. Aquest nou sistema consta d´un ventilador de pressió positiva (BIPAP) connectat a un dipòsit d´oxigen a través d´un adaptador que se subministra al pacient a través d´una mascareta oronasal.

L’estudi va comprovar l’efectivitat de l´ús combinat d´oxigenoterapia i aquest dispositiu de ventilació no invasiu. Es va poder demostrar que l’ús del sistema no invasiu augmenta la saturació d’oxigen en els pacients. També va millorar la tolerància a l'exercici i va disminuir de manera significativa la sensació d’ofec, en comparació amb els resultats quan es fan servir les cànules nasals tradicionals.

Tot això implica un avenç important en la tolerància a l'esforç físic, la disminució de la sensació d’ofec i, possiblement, podria millorar els resultats de la rehabilitació en aquests pacients. A conseqüència, podria millorar de forma significativa la seva qualitat de vida.

Autora: Dra.Sandra Cuerpo, pneumòloga del Grup d’Investigació en Inflamació i reparació en malalties respiratòries