Durant dècades, el virus respiratori sincicial (VRS) s’ha associat tradicionalment a la infància, especialment associat a bronquiolitis en lactants i com a motiu freqüent d’ingressos pediàtrics. Tanmateix, en els darrers anys s’ha reconegut un impacte significatiu del VRS en adults, que pot comportar complicacions greus en persones grans i en persones amb malalties cròniques.
El VRS circula sobretot durant els mesos freds i pot causar infeccions respiratòries de diversa gravetat. En població vulnerable, constitueix una causa rellevant d’hospitalització i de complicacions respiratòries.
Què és el VRS i com afecta els adults?
El virus respiratori sincicial és un virus respiratori comú que circula principalment a la tardor i a l’hivern. En persones joves i sanes, sol provocar símptomes lleus similars a un refredat: congestió nasal, tos, febrícula i malestar general.
En canvi, en grups de persones més grans de 60 anys, pot evolucionar cap a quadres més greus, especialment en pacients amb malalties cardíaques, pulmonars (com MPOC o asma), immunodeprimits o persones fràgils. Entre les complicacions descrites del VRS es troben:
- Pneumònia
- Insuficiència respiratòria
- Descompensació de malalties cròniques
- Ingressos hospitalaris prolongats
L’augment de l’esperança de vida ha incrementat el nombre de persones en edats avançades amb diverses malalties cròniques i una major vulnerabilitat davant les infeccions respiratòries. Factors com la disminució progressiva de la resposta immunitària associada a l’edat contribueixen a un major risc de complicacions de la malaltia.
Per què fins ara no hi havia vacuna per a adults?
Durant anys, el desenvolupament d’una vacuna contra el VRS ha estat un repte científic. Els avenços recents en el coneixement de l’estructura viral, especialment en relació amb les proteïnes que permeten identificar el virus, han permès dissenyar vacunes amb resultats favorables en assaigs clínics.
Actualment existeixen vacunes aprovades a Europa que han demostrat reduir el risc de malaltia greu i hospitalització associada al VRS en persones adultes, especialment en grups de major risc.
Qui s’hauria de vacunar contra el VRS?
Les recomanacions sobre la vacuna del VRS en persones adultes estan canviant a mesura que es disposa de més evidència. Per això, actualment se centren en grups concrets. Això no vol dir que altres persones no se’n puguin beneficiar, sinó que, en la situació actual, l’estratègia es dirigeix als grups amb més risc i en els quals hi ha més evidència.
En aquest moment, el Ministeri de Sanitat recomana la vacunació principalment en:
- Persones amb el sistema immunitari molt debilitat (per exemple, després d’un trasplantament, en tractament actiu contra el càncer, en diàlisi o amb infecció per VIH avançada).
- Persones que viuen en residències o centres sociosanitaris a partir dels 60 anys.
- En altres casos, com en persones grans o amb malalties cròniques, la vacuna es pot valorar de manera individual amb l’equip sanitari.
La decisió final s’ha de prendre conjuntament amb el professional sanitari, tenint en compte l’edat, les malalties prèvies i la situació clínica.
En què es diferencia de la vacuna de la grip?
Tot i que ambdues malalties afecten l’aparell respiratori i circulen a l’hivern, el virus de la grip i el VRS són diferents. Per això:
- La vacuna de la grip no protegeix contra el VRS.
- La vacuna del VRS no substitueix la vacuna antigripal.
En molts casos es poden administrar en la mateixa campanya de vacunació estacional, sempre sota indicació mèdica.
És segura la vacuna del VRS?
Els estudis clínics han mostrat un perfil de seguretat favorable. Els efectes secundaris més freqüents són lleus i similars als d’altres vacunes:
- Dolor al lloc de la injecció
- Cansament
- Dolor muscular
- Febrícula
Com qualsevol intervenció mèdica, la indicació s’ha d’individualitzar.
Es pot confondre el VRS amb la grip o la COVID-19?
Les manifestacions inicials del VRS poden ser similars a les d’altres infeccions respiratòries víriques, com la grip o la COVID-19, incloent-hi tos, febre i malestar general.
En persones grans o amb factors de risc, es recomana una valoració mèdica davant símptomes respiratoris que empitjorin, persisteixin o s’acompanyin de dificultat respiratòria.
Preguntes freqüents sobre la vacuna del VRS
Cal una dosi anual?
Actualment les recomanacions poden variar segons l’evolució de l’evidència científica.
Es pot administrar juntament amb altres vacunes?
En molts casos sí, tot i que cal confirmar-ho amb el professional sanitari.
Si ja he passat el VRS, m’he de vacunar?
La immunitat natural no sempre és duradora, per la qual cosa es pot valorar la vacunació.
Un nou escenari en la prevenció respiratòria
La disponibilitat de vacunes contra el VRS amplia les eines de prevenció de malalties respiratòries en persones adultes, especialment en aquelles amb més risc, juntament amb la vacunació contra la grip i la COVID-19. No obstant això, és important contextualitzar la situació actual: segons les recomanacions del Ministeri de Sanitat, la implantació de la vacunació contra el VRS en població adulta es preveu de manera gradual entre les temporades 2026–2027 i 2028–2029.
A Catalunya, de moment, la vacuna contra el VRS no està inclosa com a vacunació sistemàtica en població adulta dins del calendari oficial. Les úniques estratègies implementades corresponen a la immunització en lactants.
A més, actualment la vacuna contra el VRS en persones grans no està finançada pel sistema públic de salut a Catalunya, per la qual cosa la seva administració pot implicar un cost econòmic per al pacient.
Aquest context fa especialment important valorar cada cas de manera individual, tenint en compte tant la indicació clínica com les opcions reals d’accés a la vacunació. Davant qualsevol dubte, es recomana consultar amb l’equip mèdic per valorar el risc individual i les opcions de prevenció disponibles.
INFORMACIÓ DOCUMENTADA PER:
Dr. Juan Manuel Pérez-Castejón, Servei de Geriatria de l’Hospital Clínic Barcelona.
Montse Roldán, Coordinadora Assistencial de l’Hospital Clínic Barcelona.
Dra. Marta Aldea Novo, Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic Barcelona.
