L’esport em va ajudar perquè va donar sentit a la meva vida | Vídeopodcast
Pot l’esport ajudar realment a sortir d’una addicció? On és la frontera entre utilitzar l’activitat física com una eina per cuidar-se i convertir-la en una altra forma d’exigència o de fugida del malestar? I què passa quan la cultura de l’esforç, del rendiment i del “no queixar-se” fa més difícil reconèixer que alguna cosa no va bé?
En aquest capítol de Brindar con agua posem el focus en la relació entre esport, salut mental i addiccions. Parlem de com el moviment, la rutina i el treball amb el cos poden convertir-se en un suport real en els processos de recuperació, però també de l’altra cara de l’esport: la pressió, la necessitat de rendir i el risc d’utilitzar-lo per evitar mirar de cara allò que ens passa.
Ho fem a partir del testimoni d’Eduardo Torras, que explica com l’esport va tenir un paper clau en el seu procés de recuperació i com aquesta experiència el va portar a crear una entitat per ajudar altres persones amb addiccions. I també amb la mirada experta d’Hugo López, psiquiatre, que ens ajuda a entendre com l’activitat física pot contribuir a la recuperació, quins riscos poden aparèixer en contextos d’alta exigència i com distingir entre una pràctica saludable i una forma de control o de fugida.
Un espai per escoltar, reflexionar i comprendre millor com el cos, la ment i els hàbits s’entrellacen en els processos d’addicció i recuperació, amb l’objectiu de generar consciència, trencar estigmes i recordar que cuidar-se també implica aprendre a aturar-se.
‘Brindar con agua’, un projecte de l’Hospital Clínic Barcelona i la RIAPAd (Xarxa d’Investigació en Atenció Primària d’Addiccions), en col·laboració amb l’Hospital del Mar.
