Viure amb Càncer de Pròstata
Hi ha càncers de pròstata que creixen de forma molt lenta i donen poca simptomatologia, però inclús quan el càncer de pròstata ja ha passat a altres òrgans, sovint es pot controlar bé amb els medicaments anticancerígens, pel que a persona pot tenir una bona qualitat de vida durant anys.
Una vegada diagnosticat un càncer de pròstata s’assigna al pacient un equip multidisciplinari, és a dir, diferents professionals (oncòlegs, radioterapeutes, infermeres urològiques i oncològiques, dietistes, farmacèutics, psicòlegs) que treballen en equip per oferir el millor tractament i suport durant el període de malaltia i de tractament.
Aquests tractaments poden provocar alguns efectes secundaris i l’equip multidisciplinari posarà en marxa cures i tractament de suport per eliminar-los o disminuir-los.
Els tractaments i cures de suport més freqüents són:
- Medicacions per regular la freqüència i desconfort urinari i rehabilitació per millorar l’hàbit miccional.
- Analgèsics per calmar el dolor.
- Reguladors de l’hàbit intestinal i recomanacions dietètiques i d’activitat física moderada diària.
- Rehabilitació cognitiva per millorar els problemes de memòria i concentració que produeixen els tractaments.
- Recomanacions de com mantenir una bona higiene oral i de com evitar la sequedat bucal.
- Tractaments que ajudin a disminuir el cansament i recomanacions per introduir hàbits diaris i estratègies com ioga o el mindfullness que augmentin l’energia personal.
- Tractaments per evitar l’osteoporosi o desgast ossi que poden provocar els anticancerígens. Suplements de calci i vitamina D per millorar la salut òssia.
- Recomanacions dietètiques, d’hàbits diaris i d’activitat física per mantenir un pes adequat i disminuir el risc de caigudes i fractures òssies
- Tractaments per millorar la neuropatia perifèrica o disminució de la sensibilitat tàctil en mans i peus. Recomanacions per incloure en la dieta vitamines, àcid fòlic i antioxidants així com també rehabilitació física per recuperar sensibilitat.
- Mantenir una pell ben hidratada i protegida del sol.
- Medicaments i tècniques que permetin un bon descans nocturn i un son reparador.
Hàbits saludables
Alimentació. L’alimentació i l’obesitat són factors que es relacionen amb el desenvolupament i la progressió del càncer de pròstata. Els dos factors poden modificar-se de forma favorable amb la dieta i l’estil de vida.
L’adequada ingesta de proteïnes, un òptim índex de massa corporal, l’augment de l’activitat física i la ingesta de fruites i verdures poden ser intervencions molt beneficioses.
Recomanacions dietètiques:
- Dieta variada i moderada, és la millor forma de no exposarse de manera continua a substàncies nocives que poden contenir algun aliment.
- Augmentar el consum de fibra: l’alimentació rica en productes vegetals que inclogui cereals integrals, llegums, verdures i fruites fresques.
- Consum preferent de vegetals crus (amanides, liquats, batuts, germinats, gazpachos, fruites), varies racions al dia.
- Augmentar el consum de llegums, de tres a cinc vegades per setmana.
- Limitar el consum de carns vermelles , no menjarles més de dues vegades per setmana.
- Restringir el consum de las carns processades: embotits, botifarres i aliments elaborats amb carns industrials.
- Consum de grasses saludables (oli d’oliva i de lli, fruits secs) a diari. Evitar grasses saturades (embotits, bacó).
- Disminuir el consum de sal, així com els aliments conservats en sal. El poder carcinogènic de la sal s’incrementa amb la freqüència del seu consum.
- Consumir peix blau un parell de vegades per setmana.
- Consum de làctics desnatats, prioritàriament iogurt i formatges frescs.
- Disminuir la ingesta d’alcohol,
- Disminuir el consum de sucres en general.
- La beguda fonamental ha de ser l’aigua, de cinc a sis gots al dia.
- Preparació culinària dels aliments de forma senzilla i a baixes temperatures (bullir a foc lent, al vapor). Evitar les barbacoes, els fumats, les preparacions a la brasa, ja que són formes de cocció que augmenten les substàncies cancerígenes en els aliments.
- Tenir cura en la conservació dels aliments.
- Rentar bé els aliments abans del seu consum per eliminar possibles productes químics que pugin contenir.
A evitar:
- Aliments cremats (carns, torrades)
- Café
- Sucres i begudes carbonatades.
- Bolleria industrial
- Embotits en general
- Aliments processats
Exercici. L’exercici físic és convenient i efectiu per a la majoria d’homes amb càncer de pròstata. Diferents estudis científics han demostrat que l’exercici físic millora la situació i que contribueix de manera molt positiva a aconseguir una milloria general dels símptomes físics i psicosocials relacionats amb el càncer i els seus diferents tractaments.
Constitueix una part important del control de la malaltia, doncs la pràctica d’exercici físic millora l’autonomia i el benestar. De la mateixa manera, és un complement útil per millorar els efectes secundaris presentats durant el tractament del càncer.
És molt beneficiós realitzar alguna activitat, però sempre ha de ser adaptada a l’estat de salut del pacient. Per a la realització d’exercici de forma segura, és important consensuar-ho des de les primeres etapes del tractament amb el equip sanitari. Moltes vegades es combinen diferents tractaments que provoquen seqüeles que es poden millorar amb exercicis personalitzats.
L’activitat o l’exercici físic tenen un paper fonamental en totes les etapes del càncer i el sedentarisme i la inactivitat s’associen a uns pitjors resultats.
Son. Descansar bé ajuda a afrontar el dia i a millora l’estat d’ànim. Dormir malament en canvi, pot fer que la persona se senti cansada i irritable. La necessitat del descans és diferent en cada persona, però per a tothom és important dormir el número d’hores necessàries i que siguin de bona qualitat. Rebre un diagnòstic de càncer de pròstata pot provocar trastorns en el son a conseqüència de l’estrès i l’ansietat.
Recomanacions que poden ajudar a dormir millor:
- Marcar l’horari de son com una rutina més: anar a dormir i aixecarse cada dia a la mateixa hora.
- Anar a dormir quan apareguin els primers signes de son.
- Evitar dormir durant el dia si es tenen problemes d’insomni. No convé fer la migdiada, però si es necessita, no més de 20 minuts.
- Fer alguna activitat relaxant fins que aparegui la son com pot ser llegir, escoltar música, tècniques de relaxació, bany d’aigua calenta, prendre got de llet tèbia, ...
- Condicions favorables: llit còmode, habitació fosca, sense sorolls i amb una bona temperatura (entre 1822ºC).
- Fer àpats lleugers al sopar.
- Evitar substàncies estimulants tres o quatre hores abans d’anar a dormir com l’alcohol, el cafè i la nicotina.
- Fer exercici de manera regular durant la primera meitat del dia.
- No mirar el rellotge quan no es pot dormir perquè pot produir més neguit.
- Intentar no pensar en els problemes, no és moment de solucionarlos.
- En cas de no poder dormir intentar viure la situació amb tranquil·litat.
Si tot i ser constant en aquests hàbits, no s’aconsegueix dormir prou per sentir-se descansat, s’ha de sol·licitar ajuda a l’equip de salut.
Sexualitat. La disfunció sexual és un efecte secundari ben conegut del càncer de pròstata. Els efectes sexuals adversos derivats dels tractaments tenen un impacte negatiu en la vida sexual de l’home.
Els diferents tractaments poden comportar diferents trastorns: problemes de desig sexual, insatisfacció sexual i disfunció erèctil. Aquests trastorns tenen un gran impacte físic, emocional i sexual, que afecta de forma negativa en la qualitat de vida.
En aquest sentit, la disfunció afecta l’autoestima, a aspectes de la seva vida íntima i a la relació amb la parella.
Aquests trastorns indiquen la necessitat d’oferir assessorament als pacients, basat en totes les dimensions de la seva masculinitat i identitat. A més, s’ofereixen estratègies que permeten comunicar-se sense reserves amb la parella. De la mateixa manera, és important que el pacient comprengui que pot aconseguir una vida sexual plena i satisfactòria.
Es requereix una avaluació metòdica i evolutiva per part del metge per ajustar les mesures terapèutiques adequades, ja que pot haver fàrmacs i procediments capaços d’induir una resposta favorable a la disfunció.
Es proporciona assessorament professional, per donar a conèixer les avantatges i inconvenients de les opcions terapèutiques possibles, per trobar la més adequada per a cadascú.
S’ha d’establir un clima idoni perquè el pacient abordi el tema en la consulta amb total confiança, amb llenguatge obert i sense reserves.
Tractar el tema obertament amb els professionals de la salut és recomanable per trobar el suport i assessorament que es necessita. Hi ha estratègies per enfrontar-se a la situació i poder construir i mantenir relacions íntimes satisfactòries.
Viatges. Es recomana parlar amb l'equip sanitari quan es planifica un viatge.
Recomanacions a l’hora de viatjar:
- Planificar el viatge amb antelació i obtenir tots els medicaments necessaris.
- Començar amb viatges curts i planificar temps per descansar, és important escoltar el cos.
- Si es tenen problemes d’incontinència urinària, s’ha de tenir en compte la durada del trajecte, per poder planificar les parades i tenir localitzats els WC.
- Els tractaments amb quimioteràpia i radioteràpia afecten el sistema immunitari. Per prevenir cremades solars i picades d’insectes, portar el protector solar i el repel·lent d’insectes.
- L’actitud optimista sempre és important.
Suport social i emocional. El diagnòstic de càncer de pròstata és un esdeveniment estressant en la vida de qualsevol persona, que pot afectar de forma important en la qualitat de vida. L’aparició de l’ansietat, la por, les alteracions en l’estat d’ànim i la depressió, entre d’altres, se sumen als problemes físics relacionats amb els efectes secundaris del tractament com poden ser la incontinència urinària i la disfunció erèctil.
La percepció de la pèrdua de masculinitat pot afectar les relacions de parella i a la pròpia autoestima. El càncer de pròstata pot marcar molts aspectes de la vida, tant personals com laborals i socials. Per això, és important rebre suport psicològic, individual o de parella, quan els recursos habituals en la vida no són suficients.
Una manera d’intentar evitar que augmenti la sensació de malestar i l’ansietat, és obtenir el màxim nivell d’informació sobre la malaltia, el tractament i els efectes secundaris.
Una bona comunicació amb el personal sanitari, amb la parella i amb la família, pot ser clau per aconseguir la tranquil·litat i la sensació de control.
Informació documentada per:
Publicat: 6 maig de 2019
Actualitzat: 6 maig de 2019
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.
