Què és l'osteoporosi?
L’osteoporosi és una malaltia silenciosa que produeix una disminució de la densitat i la qualitat dels ossos, fet que els fa més fràgils i augmenta el risc de patir fractures. És una malaltia freqüent: una de cada tres dones i un de cada cinc homes majors de 50 anys patiran fractures associades a aquesta malaltia al llarg de la seva vida.
L'Osteoporosi en primera persona
La osteoporosi té tractament eficaç. Disposem de fàrmacs que redueixen moltíssim el risc de patir tant la primera fractura com les posteriors. S'ha de recalcar, però, que és molt important seguir el tractament recomanat.
Sé de gent que s'espanta perquè li han diagnosticat osteoporosi, però no passa res. A mi se'm va ficar al cap que tenia els ossos fràgils i vaig tenir clar què havia de fer, cuidar els ossos. Segueixo una alimentació rica en calci, faig exercici i prenc la medicació que em diuen.
L'osteoporosi és una malaltia silent, és a dir, no dona cap símptoma fins que apareixen els fractures.
Què és la remodelació òssia?
En l'adult, el teixit ossi està en constant canvi de renovació. En aquest procés participen l'osteoclast, encarregat de la reabsorció òssia, i l’osteoblast, responsable de formar la matriu òssia. El cicle de remodelat ossi es completa en un període de 3-6 mesos, on predomina la fase formativa sobre la ressortiva. En condicions fisiològiques normals, hi ha un equilibri entre tots dos fenòmens. No obstant això, quan ocorre un desacoblament per predomini de la resorció, es produeix pèrdua de massa òssia, procés comú en l'osteoporosi.
Fractures més freqüents
Els ossos que es fracturen amb més freqüència són el fèmur (el maluc), el radi distal (el canell) i les vèrtebres, seguits per la pelvis i l'húmer proximal. Aquestes fractures es consideren osteoporòtiques perquè es produeixen després de caigudes banals o en realitzar un sobreesforç físic, com ara aixecar un pes excessiu.
Fractura de maluc. Es produeix habitualment després d’una caiguda casual i, en rares ocasions, pot aparèixer de forma espontània. Està relacionada amb l’edat i sol presentar-se a partir dels 75-80 anys. És una fractura greu, de pronòstic funcional i vital difícil, que depèn de l’estat general del pacient, del tipus de fractura i del temps d’immobilització. En aquest tipus de fractura, sovint cal una intervenció quirúrgica. Durant la recuperació, es necessitarà una atenció constant, per la qual cosa, si es viu sol, és probable que es requereixi un ingrés en un centre sociosanitari. Alguns pacients, després d’haver patit aquest tipus de fractura, poden presentar dolor crònic i dificultat per fer les activitats diàries.
Fractura vertebral. Les fractures vertebrals són una de les manifestacions més freqüents de l’osteoporosi. Aquestes fractures són gairebé sempre per fragilitat i solen aparèixer després de caigudes banals i/o en fer determinats gestos quotidians com moviments de flexió del tronc, aixecar un pes o, fins i tot, amb una “tossina”. El dolor d’esquena agut i intens després de la fractura sol desaparèixer, tot i que en alguns pacients pot persistir. La pèrdua d’alçada deguda a l’aixafament de la vèrtebra i la deformitat progressiva, com la cifosi dorsal, poden associar-se a dolor d’esquena crònic. Aquest problema s’ha de tractar de manera multidisciplinària i, a més, cal transferir coneixements i habilitats al pacient per tal que pugui reeducar la seva postura i gestionar els seus símptomes.
Fractura de canell. Les fractures distals de ràdio (fractures de Colles) sol donar-se en dones de 45 a 65 anys d'edat. Es produeix després d'una caiguda cap endavant en recolzar la mà. Alguns pacients presenten dolor prolongat, amb un cert grau de discapacitat. També es pot produir una deformitat residual després de la consolidació de la fractura en alguns casos.
Fractura atípica de fèmur
Es denomina fractura atípica de fèmur i és extremadament poc freqüent i si es produeix. La seva freqüència és d'entre 5 i 100 cas/any per cada 100.000 pacients.
Aquest tipus de fractura es pot produir de manera espontània o després d'un traumatisme mínim. La fractura es localitza en la diàfisi femoral (aproximadament a la meitat de la longitud del fèmur) o per sota del trocànter (cada un dels bonys que hi ha a l'extrem superior del fèmur i altres ossos llargs), i pot ser bilateral . De vegades es tracta d'una línia de fractura a la cortical del fèmur, i en altres ocasions, progressa a fractura completa. La incidència disminueix després de la retirada del fàrmac.
La fractura atípica de fèmur té unes característiques clíniques i radiològiques específiques i han estat descrites amb tractament antiresortiu amb bisfosfonats i denosumab, tot i que també s'ha descrit en individus sense tractament per a l'osteoporosi o en altres malalties òssies.
El risc de desenvolupar una fractura atípica augmenta amb la durada del tractament amb bisfosfonats, i juntament amb l'ús de glucocorticoides.
És important destacar que el tractament farmacològic de l'osteoporosi redueix de forma important la incidència de fractures de fèmur per fragilitat (fins a un 55%) mentre que les fractures atípiques de fèmur ocorren de forma excepcional (0,0005% dels pacients).
A la següent taula es presenten les principals característiques de la fractura atípica de fèmur.
| Principal infromació sobre les fractures atípiques de fèmur |
|---|
|
|
|
|
|
A quantes persones afecta l'Osteoporosi?
L'osteoporosi és una malaltia freqüent en la població, que augmenta amb l'envelliment i també amb determinades malalties, cirurgies i fàrmacs.
Segons els resultats de la densitrometria òssia i estudis realitzats a la població espanyola, 1 de cada 3 dones amb edat superior als 50 anys i 1 de cada 2 dones majors de 75 anys té osteoporosi.
La prevalença d'osteoporosis, segons els valors de la densitometria òssia, en homes és menor i afecta a 1 de cada 20 homes majors de 50 anys i a 1 de cada 10 amb edat superior als 75 anys.
Quan es consideren els antecedents de fractures derivades de l'osteoporosi, els percentatges augmenten en tots dos sexes. Així, s'estima que 2 de cada 5 dones d'edat superior a 50 anys (40%) i 1 de cada 5 homes (22%) desenvoluparan una fractura per osteoporosi al llarg de la vida.
Què s'entén per qualitat òssia?
L'osteoporosi es caracteritza per una alteració de la quantitat i qualitat del teixit ossi. La qualitat òssia es relaciona amb la resistència de l'os a la fractura. Dins del concepte de qualitat òssia s'engloben les característiques de l'os a nivell estructural, la mineralització o calcificació del mateix, les alteracions del col•lagen i fins i tot la reparació i acomulant microfractures prèvies.
El desenvolupament esquelètic d'un individu i l'adquisició de la màxima quantitat d'os, denominat “pic” de massa òssia, es produeix, especialment, durant el creixement fins als 25–30 anys. Aquest “pic” de massa òssia assolit ve determinat per factors genètics i d’estil de vida, com l’exercici físic i la dieta.
Després, al llarg de la vida es produeix una pèrdua progressiva de la massa òssia que en la dona és més marcada a partir dels 45–50 anys, la qual cosa coincideix amb la menopausa (a causa de la disminució dels estrògens). Produeix una pèrdua de l'ordre del 20 al 30% de la massa òssia al llarg de la vida.
L’osteopènia
L’osteopènia és una disminució lleu de la densitat mineral òssia i pot ser una precursora de l’osteoporosi. Excepte en algunes situacions concretes, com en el cas de pacients que segueixen tractament amb glucocorticoides, entre d’altres, l’osteopènia (si no s’associa a fractures per fragilitat) no sol requerir tractament mèdic. És important remarcar que es poden produir fractures en una situació d’osteopènia, tot i que el risc no és tan elevat com en el cas de l’osteoporosi.
Informació documentada per:
Publicat: 20 febrer de 2018
Actualitzat: 24 juliol de 2025
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.