L'osteoporosi és una malaltia silenciosa que disminueix la densitat dels ossos i els fa més fràgils, el que augmenta el risc de patir fractures. És una malaltia freqüent: una de cada tres dones després de la menopausa tindrà osteoporosi i un 40% desenvoluparà una fractura associada a aquesta malaltia al llarg de la seva vida.
L'Osteoporosi en primera persona
La osteoporosi té tractament eficaç. Disposem de fàrmacs que redueixen moltíssim el risc de patir tant la primera fractura com les posteriors. S'ha de recalcar, però, que és molt important seguir el tractament recomanat.
Sé de gent que s'espanta perquè li han diagnosticat osteoporosi, però no passa res. A mi se'm va ficar al cap que tenia els ossos fràgils i vaig tenir clar què havia de fer, cuidar els ossos. Segueixo una alimentació rica en calci, faig exercici i prenc la medicació que em diuen.
L'osteoporosi és una malaltia silent, és a dir, no dona cap símptoma. Es caracteritza per una disminució del teixit ossi, el que fa que augmenti la seva fragilitat i la possibilitat de sofrir fractures òssies. Es diagnostica arran d'una fractura òssia provocada per una caiguda casual de pròpia alçada.
Què és la remodelació òssia?
En l'adult, el teixit ossi està en constant canvi de renovació. En aquest procés participen l'osteoclast, encarregat de la reabsorció òssia, i l’osteoblast, responsable de formar la matriu òssia. El cicle de remodelat ossi es completa en un període de 3-6 mesos, on predomina la fase formativa sobre la ressortiva. En condicions fisiològiques normals, hi ha un equilibri entre tots dos fenòmens. No obstant això, quan ocorre un desacoblament per predomini de la resorció, es produeix pèrdua de massa òssia, procés comú en l'osteoporosi.
Fractures més freqüents
Els ossos que es fracturen amb més freqüència són els del maluc, el canell i la columna vertebral (espina dorsal). De vegades, una fractura es pot produir de manera "espontània", en fer un esforç o tossir.
Fractura de maluc. És freqüent que aquesta fractura sigui la primera manifestació de l'osteoporosi. Es relaciona amb l'edat i acostumen a patir-la les persones grans. És una fractura greu de difícil pronòstic funcional i vital, ja que depèn de l'estat global del pacient, del tipus de fractura i del temps d'immobilització. En aquest tipus de fractura és probable que es necessiti una cirurgia. Durant la recuperació es necessitarà una cura constant, pel que si es viu sol el més segur és que s'hagi de romandre ingressat en un centre sociosanitari. Un cop el pacient s'ha recuperat de la fractura, es pot sentir dolor crònic i presentar dificultat a l'hora de realitzar les activitats diàries.
Fractura vertebral. Les fractures vertebrals són les complicacions més freqüents de l'osteoporosi. Aquestes fractures són gairebé sempre espontànies i solen aparèixer en fer determinats gestos quotidians com doblegar-se, girar-se, al donar-se la volta al llit o amb un simple cop de tos. El mal d'esquena agut i intens després de la fractura sol desaparèixer, encara que en alguns pacients pot persistir. La pèrdua d'altura deguda a l'aixafament de la vèrtebra i la deformitat progressiva, com la cifosi dorsal o l'augment de la contractura muscular, produeixen mal d'esquena crònic. Aquest problema ha de tractar-se de forma multidisciplinar i més transferir coneixements i destreses al pacient perquè aconsegueixi reeducar la seva postura i gestionar els seus símptomes.
Fractura de canell. Les fractures distals de ràdio (fractures de Colles) sol donar-se en dones de 45 a 65 anys d'edat. Es produeix després d'una caiguda cap endavant en recolzar la mà. Alguns pacients presenten un malestar prolongat, amb cert grau d'incapacitat. També pot produir-se alguna deformitat com a resultat d'una mala consolidació òssia.
Fractura atípica de fèmur
Es denomina fractura atípica de fèmur i és extremadament poc freqüent i si es produeix. La seva freqüència és d'entre 5 i 100 cas/any per cada 100.000 pacients.
Aquest tipus de fractura es pot produir de manera espontània o després d'un traumatisme mínim. La fractura es localitza en la diàfisi femoral (aproximadament a la meitat de la longitud del fèmur) o per sota del trocànter (cada un dels bonys que hi ha a l'extrem superior del fèmur i altres ossos llargs), i pot ser bilateral . De vegades es tracta d'una línia de fractura a la cortical del fèmur, i en altres ocasions, progressa a fractura completa. La incidència disminueix després de la retirada del fàrmac.
La fractura atípica de fèmur té unes característiques clíniques i radiològiques específiques i han estat descrites amb tractament antiresortiu amb bisfosfonats i denosumab, tot i que també s'ha descrit en individus sense tractament per a l'osteoporosi o en altres malalties òssies.
El risc de desenvolupar una fractura atípica augmenta amb la durada del tractament amb bisfosfonats, i juntament amb l'ús de glucocorticoides.
És important destacar que el tractament farmacològic de l'osteoporosi redueix de forma important la incidència de fractures de fèmur per fragilitat (fins a un 55%) mentre que les fractures atípiques de fèmur ocorren de forma excepcional (0,0005% dels pacients).
A la següent taula es presenten les principals característiques de la fractura atípica de fèmur.
| Principal infromació sobre les fractures atípiques de fèmur |
|---|
|
|
|
|
|
A quantes persones afecta l'Osteoporosi?
L'osteoporosi és una malaltia freqüent en la població, que augmenta amb l'envelliment i també amb determinades malalties.
Segons els resultats de la densitrometria òssia i estudis realitzats a la població espanyola, 1 de cada 3 dones amb edat superior als 50 anys i 1 de cada 2 dones majors de 75 anys té osteoporosi.
La prevalença en homes és menor i afecta a 1 de cada 20 homes majors de 50 anys i a 1 de cada 10 amb edat superior als 75 anys.
Quan es consideren els antecedents de fractures derivades de l'osteoporosi, els percentatges augmenten en tots dos sexes. Així, s'estima que 2 de cada 5 dones d'edat superior a 50 anys (40%) i 1 de cada 5 homes (22%) desenvoluparan una fractura per osteoporosi al llarg de la vida.
Què s'entén per qualitat òssia?
L'osteoporosi es caracteritza per una alteració de la quantitat i qualitat del teixit ossi. La qualitat òssia es relaciona amb la resistència de l'os a la fractura. Dins del concepte de qualitat òssia s'engloben les característiques de l'os a nivell estructural, la mineralització o calcificació del mateix, les alteracions del col•lagen i fins i tot la reparació i cúmul de microfractures prèvies.
El desenvolupament esquelètic d'un individu i l'adquisició de la màxima quantitat d'os, denominat “pic” de massa òssia, es produeix, especialment, durant el creixement fins als 25–30 anys. Aquest “pic” de massa òssia aconseguit ve determinat per factors genètics i ambientals, tot i que l'exercici físic sembla tenir un paper important.
Després, al llarg de la vida es produeix una pèrdua progressiva de la massa òssia que en la dona és més marcada a partir dels 45–50 anys, la qual cosa coincideix amb la menopausa (a causa de la disminució dels estrògens). Després d'aquest moment, es produeix una pèrdua total, de l'ordre del 20 al 30% de la massa òssia al llarg de la vida.
L’osteopènia
L’osteopènia és una disminució lleu de la densitat òssia de l’os (la densitat és menor que la mitjana) i pot ser precursora de l'osteoporosi. Excepte en algunes situacions concretes, com en el cas de pacients que segueixen tractament amb glucocorticoides, l'osteopènia no sol requerir tractament mèdic.
Informació documentada per:
Publicat: 20 de febrer de 2018
Actualitzat: 20 de febrer de 2018
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.