Factors de risc de l’Osteoporosi

Els principals factors de risc per desenvolupar una fractura per osteoporosi són l’edat, l’antecedent d’una fractura prèvia i els valors baixos de massa òssia, determinats mitjançant densitometria òssia. Així, l’edat, a causa del deteriorament progressiu del teixit ossi que es produeix amb l’envelliment, al dèficit muscular i a la disminució de l’equilibri, és un factor important per al desenvolupament de fractures. És sabut que amb l’edat augmenten les fractures de maluc, típicament associades a l’osteoporosi.

És important assenyalar que aquelles persones que han patit una fractura vertebral tenen un risc més gran de desenvolupar una segona fractura vertebral durant els dos primers anys. Així mateix, en el cas de fractures de canell o de maluc, també augmenta el risc de tenir una nova fractura en els dos primers anys. Recentment s’ha introduït el concepte de “risc imminent de fractura” per fer referència a aquest augment del risc durant els primers anys després de l’esdeveniment.

Una massa òssia baixa determinada per densitometria òssia, especialment quan és a nivell de maluc, també s’associa a un risc més alt de fractures. Com menys massa òssia, més gran és el risc de fractura.

En més de la meitat dels casos, l'osteoporosi es considera associada a l'edat i la menopausa. No obstant això, al voltant d'una tercera part de les pacients ateses en reumatologia poden tenir altres processos afegits a la menopausa. Així doncs, l'osteoporosi secundària és l'associada a algunes malalties, cirurgies o tractaments, com per exemple el tractament amb glucocorticoides, la celiaquia o les malalties de la glàndula tiroide (hipertiroïdisme) i les glàndules paratiroides (hiperparatiroïdisme).