Diagnòstic del Càncer de Pulmó

El tumor pot visualitzar-se amb proves d'imatge que permeten veure la grandària i el grau d'extensió del tumor. L'especialista pot sol·licitar alguna de les següents proves que són indolores i tan sols requereixen l'administració prèvia de contrast o de marcador:

Davant la sospita de càncer de pulmó cal realitzar una prova d'imatge (TC o PET-TC). Una vegada confirmada la sospita diagnòstica, ha de realitzar-se una biòpsia i obtenir una mostra de teixit del tumor. Amb aquesta, el patòleg o patòloga determinarà la morfologia de les cèl·lules i definirà el tipus de càncer de pulmó. La mostra de teixit és també necessària per a completar l'estudi genètic del tumor.

L'elecció de la tècnica per a realitzar la biòpsia depèn de la localització del tumor:

Els estadis del càncer de pulmó depenen principalment de:

• La mida del tumor.
• La profunditat amb la qual el tumor ha envaït el teixit proper, com la paret toràcica.
• Si les cèl·lules canceroses de pulmó s'han disseminat als ganglis limfàtics o a altres parts del cos.

Els metges quantifiquen l'extensió d'un tumor mitjançant la classificació anomenada TNM. Aquesta classificació permet definir el tractament i l'evolució de la malaltia.

Una vegada diagnosticat el càncer de pulmó és necessari realitzar un estudi molecular que informi de les característiques genètiques del tumor per a poder oferir un tractament personalitzat, segons les característiques d’aquest.

És important tenir en compte que aquestes alteracions genètiques tumorals NO són hereditàries, dit d’una altra forma, NO són germinals o pròpies del pacient sinó somàtiques o pròpies del tumor.

L’estudi genètic es realitza sobre una mostra de teixit tumoral que pot obtenir-se en la biòpsia o en la peça quirúrgica. En els casos en els quals no es disposi de suficient material tumoral, pot considerar-se la realització d’una biòpsia líquida. La biòpsia líquida consisteix a treure una mostra de sang del pacient on s’analitza l’ADN circulant del tumor.

L'anàlisi molecular en el càncer de pulmó ha de considerar l’avaluació de diversos gens entre els quals es troben: PD-L1, EGFR, ALK, ROS1, RET, BRAF, NTRK, KRASG12C, METex14, Insercions exó 20 EGFR i HER2. És per això que es realitzen tècniques de seqüenciació en el laboratori, per a poder obtenir informació d’un major nombre de gens al mateix temps. El resultat d’aquesta anàlisi és crucial per a poder definir una estratègia de tractament individualitzada o el que també es denomina medicina de precisió.