Evolució del Càncer d'Endometri

El càncer d'endometri sol diagnosticar-se en fases primerenques i sol tenir una bona evolució. Gràcies a això, aproximadament el 70–80% de les pacients es diagnostiquen quan la malaltia està limitada a l'úter, la qual cosa s'associa a un pronòstic molt favorable.

En els estadis inicials (estadi I), la supervivència a 5 anys és superior al 90–95%, i moltes pacients es curen únicament amb cirurgia.

Quan la malaltia s'ha estès a estructures pròximes o ganglis limfàtics (estadis II–III), la supervivència a 5 anys és aproximadament entre el 65% i el 80%, depenent de les característiques del tumor i del tractament rebut.

En els casos en els quals el càncer s'ha disseminat a òrgans més allunyats, com a pulmó, fetge o ossos (estadi IV), la supervivència a 5 anys se situa aproximadament entre 20% i 30%. En els últims anys, la introducció de nous tractaments, especialment la immunoteràpia i les teràpies dirigides, ha millorat el pronòstic d'algunes pacients amb malaltia avançada o recurrent.

És important recordar que aquestes xifres són estimacions generals. El pronòstic individual depèn de múltiples factors, com l'estadi, el tipus de tumor, les seves característiques moleculars i la resposta al tractament.

Complicacions del tractament amb radioteràpia

Els efectes secundaris pel tractament del càncer d’endometri poden ser aguts o crònics. Els efectes secundaris més freqüents es produeixen a partir de la tercera setmana de tractament, i desapareixen durant el primer mes després de finalitzar-lo. Es poden controlar bé amb tractament específic. Amb les tècniques modernes de radioteràpia adaptativa es veuen molt disminuïts. 

Els efectes secundaris aguts solen ser:  

• Alteració en el ritme deposicional (alternança d’estrenyiment amb augment de les deposicions).  

• Alteració en el ritme miccional. 

Els efectes crònics no solen ser importants i es controlen bé amb tractament específic. El més freqüent és l’alteració del ritme deposicional i les diarrees.